Pòster al congrès #soma17 de Londres, sobre la ciència de la màgia

 

El 31 d’agost i l’1 de setembre, ha tingut lloc al Goldsmiths de Londres (prop de Greenwich) la 1st Science of Magic Association Conference (#soma17). Es tracta d’una trobada acadèmica d’una bona colla d’investigadors en els camps de la psicologia, de la ciència i de les humanitats, amb l’objectiu d’avançat en la comprensió dels mecanismes de la generació de la percepció d’impossibilitat, és a dir, de la màgia. No es tracta, doncs, d’una convenció de mags que intenten enganyar-se uns als altres mostrant les seves darreres creacions, sinó un congrés normal amb xerrades plenàries, amb comunicacions curtes i amb presentació de pòsters.

 

He tingut la sort de poder-hi assistir gràcies als vols low-cost i a haver trobat un bed-and-breakfast bé de preu. A més, he pogut presentar-hi un pòster (amb autoria compartida amb en Fernando Blasco), titulat Communicating complex Science concepts with Magic. He de donar les gràcies a en Gustav Kuhn, l’organitzador de la trobada, per haver-nos permés presentar el pòster malgrat haver-lo enviat molt després d’haver-se acabat el termini. De fet, no vam ser conscients d’aquesta trobada a Londres, molt rellevant per al projecte de màgia i ciència, fins al juliol.

El resum del pòster és el següent:

In the last three years, the authors have been developing a project entitled “From the Magic of Science to the Science of Magic”, with the purpose of improving Mathematics and Science learning, and also of increasing Scientific Culture of the overall Public.

Besides using magic to entertain, to teach elementary concepts to high-schoolers and adults, and to create curiosity in maths and chemistry, we try to use Magic to explain difficult concepts that emerge in scientific news.

Here we report the effect of four magic tricks that we perform in front of a small group, in a classroom, in the street or in a theater. First, we deal with two “experimental” effects: one involving a transformation from “whiskey” to water (using iodine tincture and Aspirin C) – which is drunk by the magician, and another involving a story of a color-changing solutions with the aid of a lollipop and potassium permanganate. In the first case, impossibility of the outcome brings about a surprise when the magician actually drinks the resulting water. In the second, the illusion of magic is much weaker, but surprise and spectacularity may be higher. Besides entertaining through theatrical magic, the audience may understand the actual chemistry involved therein.

As opposed to those two “experimental” effects, we will report on two “theoretical”, playing card magic tricks which allow to explain a couple of difficult concepts in modern Science. First, we use the First Gilbreath Principle to explain entangled, instantaneous-action-at-a-distance photons, as used in satellite-to-earth quantum cryptography. Second, we use “Out of the Universe” trick to explain entropy, as a measure of disorder and as a non-observable thermodynamical property in Nature (entropy is linked to the arrow of time). Indeed both carry a large amount of deception and surprise. We will comment here on the impact of both tricks on the audience and the ability of actually learn those two difficult concepts – which should likely be part of the core of Scientific Knowledge of any citizen.

Es tractava doncs de mostrar cuatre efectes màgics, dos de màgia química, i dos de cartes, tot comentant l’efecte que tenen sobre els espectadors. El pòster es troba al meu slideshare.

La sessió de pòsters no ha estat limitada a un espai de temps determinat, sinó que a l’espai dels coffee-breaks i dels dinars, just a la sortida de l’auditori, hi havia tots els pòsters. M’ha agradat la idea, això permet que hi hagi molta més interacció, poder-los llegir tranquil·lament, trobar els autors…