Edunomia

Edunomia – Un diari sobre aspectes de la Universitat – per Miquel Duran

Sobre els efectes inversos de les mesures incentivadores al professorat

M’ha semblat interessant l’article de Mike Taylor (vista gràcies a @miguelzapataros) Every attempt to manage academia makes it worse on es comenta l’efecte pervers de les mesures d’incentivació a l’eficiència i eficàcia de l’activitat del professorat universitari. Perquè sembla que

as soon as you try to measure how well people are doing, they will switch to optimising for whatever you’re measuring, rather than putting their best efforts into actually doing good work.

Hi ha una interessant taula amb l’efecte contraproduent de diverses mesures:  Growing Perverse Incentives in Academia

Certament al món acadèmic se’n sap, d’optimitzar energies. Igual que nosaltres hem tingut un projecte de “Low-Cost MOOC production”, en general es fa bé “optimization of time, energy and money” – és a dir, saber aprofitar qualsevol mesura l’activitat, per tal d’arribar al màxim valor possible de la mesura. Perquè en el fons es tracta de (se’ns fa) competir. De competir uns amb els altres perquè els recursos són limitats. Sigui en espai, en diners, en temps, en feina, en projectes, en el que sigui. No és pas fàcil abordar aquest tema, perquè si fos fàcil, ja estaria resolt fa temps.

Ja he dit moltes vegades que el professorat universitari és un assalariat de la docència i un emprenedor (empresari) de la recerca. Es tracta d’una dualitat que comporta força disfuncions, tan a nivell individual com a nivell de universitat, passant per nivells intermitjos.

L’autor del post recorda vàries lleis, entre les quals la de Campbell, que portada a l’extrem comporta corrupció (picaresca high-level, potser):

The more any quantitative social indicator is used for social decision-making, the more subject it will be to corruption pressures and the more apt it will be to distort and corrupt the social processes it is intended to monitor

Això val per a persones, grups, institucions, centres, … Deu ser llei de vida. Pero el que està bé de l’entrada és que proposa una solució ben senzilla:

If a job is complex, multifaceted and involves subtle trade-offs, the best approach is to hire good people, pay them the going rate and tell them to do the job to the best of their ability.

És a dir: envoltem-nos de gent bona (i bona gent), i deixem que ho facin el millor possible.

És un tema complex que fins i tot demana anar amb compte amb el llenguatge que es fa servir.

 

Information

This entry was posted on 21/03/2017 by in PermaEstudiants.

Dies que he escrit…

April 2017
M T W T F S S
« Mar    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930

Categories

Arxiu