Sempre és agradable formar part d’un tribunal de defensa de tesi doctoral. Hi aprenc coses, i gaudeixo d’agradables converses amb els altres membres del tribunal, amb el doctorand i amb d’altres investigadors. Avui també ha estat així, però a més hi he après molt, perquè la tesi doctoral anava d’avaluació de l’impacte d’accions divulgatives científiques, un tema que no està pas gaire desenvolupat i al qual la tesi ha intentat contribuir-hi.
Així doncs, a la UPC de Manresa he participat a la defensa de la tesi de la Núria Torras, titulada “Metodologies singulars per a l’aprenentatge en l’aprofitament tecnològic dels recursos de la natura”. La Núria ha treballat en tres iniciatives relacionades amb la comarca del Bergadà, vinculades als recursos naturals i miners de la comarca. A partir de metodologies quantitatives i qualitatives, ha arribat a conclusions concretes que refermen les hipòtesis intuïtives i que proporcionen bones pistes sobre com actuar per millorar la captació de vocacions científiques i per incrementar la cultura científica de la societat. Amb les altres dues membres del tribunal, la Digna Couso i l’Imma Torra, hem efectuat diverses qüestions a la Núria Torras, que ens ha respost molt bé i que han servit per acabar de completar una visió actual del tema.
(Foto: tweet de @xdlheras)
En el dinar posterior a la defensa, hem pogut compartir una bona estona tot parlant del tema de la tesi, de les universitats no metropolitanes, i del món de la ciència. Moltes felicitats, doncs, a la nova doctora Núria Torra, i als directors de la tesi, la Dolors Grau i en Josep Freixas.
Per cert, el camí en cotxe de Girona a Manresa és extraordinari en aquesta època. Els colors dels arbres són una temptació constant per apartar la vista de l’autovia.