Edunomia

Edunomia – Un diari sobre aspectes de la Universitat – per Miquel Duran

Tornant del #ccsc2017 de Còrdova

Ahir vaig tornar des de Còrdova, on hem assistit al VI Congrès de Comunicació Social de la Ciència, que va començar dimecres al vespre. Amb la Sílvia Simon i amb en Fernando Blasco, a part d’assistir a les sessions plenàries i paral·leles, hi hem fet comunicacions orals i presentat pòsters. Ahir encara vam poder fer una mica de turisme, ja que vam participar a una visita guiada als Patis de Còrdova, sobretot al barri de San Basilio.

Més enllà de l’enorme patrimoni de la ciutat de Còrdova, amb les restes romanes, la Mesquita, el pont, els patis, els carrerons… em queda tota la colla de taules rodones i conferències on he assistit, les interaccions amb d’altres assistents, i les comunicacions efectuades.

Una de les coses rellevants ha estat la publicació del “selfie de la comunicació científica a Espanya”, fruit d’una enquesta a l’AECC, ACCC i d’altres associacions. Jo mateix hi vaig participar en el seu moment. No serveix, em fa l’efecte, per saber realment quants comunicadors hi ha ni la seva distribució, però sí que permet esbrinar com són els associats d’aquestes organtizacions. S’hi constata la dualitat “periodistes/científics”, sense acabar de tenir clara la seva zona de trobada.

Els participants en aquest congrés han estat periodistes/comunicadors, científics, i d’altres tipus de professionals. De fet, es podria separar una tercera categoria: els integrants de les anomenades Unitats de Cultura Científica de les universitats, impulsades des de la FECyT. Aquestes unitats no acabo de tenir gaire clar el paper que haurien de tenir, i de fet tenen encomanades diverses missions, i fins i tot moltes universitats no en tenen, o hi tenen una sola persona.

Aquest VI congrés, continuació del de 2010 a Pamplona i del de 2007 a Madrid, serà seguit per un a Múrcia, el 2019. Es solapa en algunes coses amb Ciencia en Redes (actualment a Sevilla anualment) i amb les Jornades de Divulgació Innovadors de Saragossa, la tardor (encara que aquest any no s’ha fet). Trobo que no acaba de definir-se si estem parlant de divulgació de la ciència, dels avenços científics, de cultura científica, de comunicació de la recerca… O potser no es pot, realment, dissociar tot això.

De fet, la presentació del llibre “La divulgación científica, estructuras y pràcticas de las Universidades”, a la qual vam anar dijous al vespre, va en aquesta direcció: constata la multiplicitat de tasques, formes i objectius de les estructures de comunicació de la ciència a les universitats, centres de recerca, grups de recerca…

De Còrdova m’emporto que la comunicació de la ciència segueix essent ben viva, que hi ha moltes formes de fer-ne, que hi ha fòrmules que funcionen molt bé, i d’altres noves que intenten fer-se un lloc.

No m’acaba d’agradar que hi hagi sessions paral.lels de les comunicacions orals. Trobo que hi ha hagut massa taules rodones, segurament per acontentar entorns determinats… sense que s’aportin gaire novetats. A les comunicacions curtes és on s’hi trobaven les idees més innovadores, i m’ha sapigut greu no poder-hi anar.

Finalment, una consideració sobre la diferència entre aquest congrés i un de recerca en química. En aquest tipus de congressos es tracta d’aplegar persones perquè interactuin, perquè reflexionin, però sovint s’hi repeteixen idees sense que passi res. En un congrès de recerca, tot és nou. No pot haver-hi res de repetit. M’estimaria més que el CCSC fos un congrés de recerca en comunicació social de la ciència. És clar que això demanaria, tal com vaig proposar a la meva xerrada oral curta, l’establiment de projectes de recerca estàndard en comunicació de la ciència.

Moltes gràcies a l’organització per muntar aquest congrés, i molt agraït a totes les persones amb les quals hem interactuat aquests dies.

Del #ccsc2017 n’he fet un petit storify, per no perdre’n la pista: https://storify.com/miquelduran/quatre-dies-de-ccsc2017-22-25-11-2017-cordova 

Al final, el que importa són els ponts que es basteixen entre la societat, la universitat, els grups de recerca i els investigadors. Com el pont romà de Còrdova, a la foto.

 

 

 

 

Information

This entry was posted on 26/11/2017 by in ComCiència, ParaEgo and tagged .