Avui ha tingut lloc un homenatge a Jorge Wagensberg, professor de física i divulgador, al Cosmocaixa de Barcelona, que ell havia dirigit. L’Associació Catalana de Comunicació Científica, de la qual en sóc associat, ha tingut cura de l’organització de l’esdeveniment (molt ben muntat, per cert).
Ha estat una jornada ben interessant, plena d’anècdotes, records, reflexions, curiositats… Hi ha hagut diverses converses (taules rodones informals) amb preguntes i intervencions del públic.
Un dels temes inicials: la independència vs la incertesa… un tema que pot veure’s com a element de l’estadística (o de la mecànica quàntica)… o de la situació político-social actual.
M’ha agradat especialment la conversa “Aforismes, guitarra, cant, caixò i flauta” (Bocins de coneixement per comprendre la realitat ), on tres actors han anat recitant aforismes de Wagensberg, tot barrejant-ho amb petites dosis de flamenc espectacular. N’he recollit alguns al meu timeline de twitter:
- El saber no ocupa lloc… però pel que fa al temps…
- L’afavorit per la selecció natural és el seleccionat. L’afavorit per la selecció artificial és el seleccionador
- La raó és la capacitat de crear coneixement intel·ligible
- No hi ha res pitjor que trobar-se dos científics que estiguin d’acord en tot
- Què va ser primer, l’ou o la gallina? Doncs l’ou, però no pas de gallina
- Sóc la intersecció de totes les meves vivències (modificat per mí) Jo sóc jo i la intersecció de les meves vivències
- Si no té solució… solucionat!
- Brindis… que la incertesa us sigui favorable!
- La raó és la capacitat de crear coneixement intel·ligible
En la conversa final del matí, una reflexió:
Si un ferrer fa un ganivet i algú mata amb el ganivet, es parla de qui ha matat. Si un centífc fa el mateix (e.g., tècnica crispr), es parla del científic.
Per la tarda, abans d’haver de marxar cap a Girona, he assistit a la conversa sobre ciència i art, on he pogut gaudir de la creativitat d’en Màrius Serra o de l’actriu Sílvia Bel, exbecària de Cosmocaixa, on hi va fer teatralització d’activitats de caire científic. Per cert, en Màrius va esmentar un altre aforisme d’en Wagensberg:
Una gacela no ha de correr més que el lleó, ha de córrer més que les altre gaceles
M’ha agradat aquest dibuix que va fer Wagensberg sobre la docència d’un professor mediocre a classe. No sé si seria aplicable avui, encara molt més.
Naturalment no m’he pogut estar de visitar la llibreria, i m’he emportat un parell de llibres, un d’intel·ligència artificial (per preparar les tres xerrades de la Butaca Casademont a partir de dilluns), i un altre sobre les tres primeres temporades de Black Mirror, una de les meves sèries preferides.
Una jornada extraordinària, en resum.