Aquest matí he fet una xerrada-taller de matemàgia de la ciència (#lammc) a l’Escola de les Escolàpies de Figueres, en un dia senyalat: l’endemà del Dia de Pi, i quan ressonen encara les paraules en motiu de la mort de Stephen Hawking. Abans de la xerrada, com sempre… un Selfie per recordar el moment… tothom amb els braços enlaire!

A partir de les 11, he seguit el guió habitual en aquest tipus de xerrades, que aquest cop ha comptat amb estudiants de les classes de 1r, 2n i 3r d’ESO, i també alguns de 4rt. Una sala plena de gom a gom, amb més de 200 assistents, m’ha permés gaudir de l’atenció i participació entusiasta d’alumnes i, perquè no, de professors (gràcies al professor de biologia que ha participat al joc del bitllet d’euro). Durants els primers minuts, he endevinat dates i fases de la lluna… i he explicat el mètode doomsday. En algun moment, he fet referència als cuadres de Dalí on recollia aspectes científics, perquè em sembla que cal remarcar aquest fet, i més a Figueres.

(foto del twitter de @escolapiesfig)

La xerrada d’avui ha contingut alguna “revelació de secrets”, o millor dit, ha fet que els participants hagin conegut curiositats, fets i eines interessants, des de la determinació del dia de la setmana d’una data qualsevol, fins a la verificació del número de sèrie dels bitllets d’Euro.

Igual que ahir a Espaiciència, he aprofitat per fer els dos jocs relacionats amb Pi (un gilbreath-9 i el del rellotge-alfabet). El principi de Kruskaal (cançó d’en Raimon) i fins i tot la demostració experimental de l’entropia (bufant la mà) han acompanyat els habituals jocs matemàgics, que han acabat amb un baby hummer massiu, que crec que ha deixat impactats els assistents.

He tret força alumnes a davant, i tots han estat molt col·laboratius i simpàtics. A la foto, els vuit participants al joc dels dígits de Pi. Quan hem hagut acabat, m’han envoltat demanant els dies de la setmana del naixement, tothom ho volia saber! Realment aquest és un joc amb un component personal que el fa especialment rellevant.

Moltes gràcies a tots els professors, i en particular a Josep Alegrí, que m’ha acollit i donat totes les facilitats per fer la xerrada, i a la Roser Salip que em va convidar. És el primer cop que he estat a les Escolàpies de Figueres, i francament, me n’emporto un record molt bo.

 

News Reporter