De blogs i de piulades enceses

Segueixo fent un seguiment a les entrades de tipus Weeknotes, i ara n’he vista una que parla d’uns blocaires que han recuperat l’hàbit d’escriure al blog, després de deixar-ho per diverses raons:

I am very much enjoying more people I know blogging again, sometimes as weeknotes, or sort-of-weeknotes, other times not. They’re so much nicer, calmer and more interesting to read than fragments of angry thoughts on social media.

Veig que, en contra de l’hàbit de deixar un blog i de no mantenir-lo, hi ha la virtut de saber-lo recuperar. Però aquesta entrada em fa pensar en les xarxes socials. Per exemple, Twitter té un avantatge, per a mí: tothom el pot fer servir per allò que li interessi més, de la forma que vulgui. A mí no m’empipen aquests “angry tweets”, ni segueixo converses entre gent que segueixo. Només segueixo gent que m’aporta alguna cosa amb els seus tweets.

Jo francament treuria de twitter la funcionalitat del retweet, i deixar en mans de cada usuari, com era al principi, haver de fer copy-paste i posar RT a davant per fer un retweet explícit. Això, per començar, simplificaria el timeline, amb molts menys retweets fàcils de fer.

He de dir que no faig servir tampoc l’eina de favorits, perquè si trobo alguna cosa rellevant, la comento o la repiulo amb un petit comentari – i si és realment interessant, en parlo amb meu blog.

I pel que fa a facebook… cada cop hi ha més publicitat, al menys a versió de pantalla d’ordinador. I instagram… doncs són imatges molt fàcils de fer, amb algun text que de tant en tant diu alguna cosa rellevant. Si al menys les fotos estiguessin ben fetes…

I una altra final: flickr va ser comprat per smugmug. Separant-se de Yahoo, ara diu que caldrà pagar… espero que millori, perquè segueix essent un gran suport a la fotografia. Diferent de google photos, que és més aviat un repositori.

Foto: Photo by Nick Morrison on Unsplash

 

News Reporter