Avui he participat en una activitat organtizada des de la UdG: La Ciència en Primera Persona, en ocasió de la Setmana de la Ciència 2018. Juntament amb d’altre professorat de la UdG, es tracta (segons el web de la UdG) de “xerrades-col·loquis a càrrec de persones dedicades a la investigació, amb l’objectiu d’aproximar la seva tasca a estudiants de 4t d’ESO i de Batxillerat, tant des del vessant científic com des de l’humà.”
En el meu cas, he anat a l’Institut Jaume Vicens Vives, on feia temps que no hi anava, a fer la xerrada El Cub de Rubik, la Ciència i la Intel·ligència Artificial
El Cub de Rubik és uns passatemps més coneguts arreu del món, i un repte per a qualsevol persona. Aquest cub té tota una ciència al darrere, i tot un aparellam matemàtic que el fa apte per aprendre matemàtiques. Però el que no se sap gaire és que també està connectat amb la Ciència de la Natura: té relació amb la física de partícules, amb la criptografia quàntica, i amb d’altres caps en la frontera de la Ciència. I com a model de complexitat, es fa servir com a excel·lent metàfora en publicacions científiques de tota mena.
Aquesta xerrada tractarà aquests aspectes de la relació entre el Cub de Rubik i la Ciència, però també mostrarà alguns aspectes seus molt atractius, fins i tot espectaculars i màgics. Per exemple, com un robot el pot resoldre, com es pot solucionar gairebé de forma instantània, o com pot fer servir per aprendre conceptes complexos en Ciència.
Més encara, es farà una petita introducció a la intel·ligència artificial aplicada a temes actuals de la química, tot aprofitant l’exemple del propi Cub de Rubik.
Els participants aprendran, de passada, algunes curiositats i descobriran, si ho volen, algun secret…
La veritat és que ha estat una veritable delícia comptar amb els estudiants de 1r de BAT al teatre de l’institut. M’he sentit molt còmode tota l’estona, tant pel tema (el cub de rubik és una mica una excusa per parlar de ciència, científics i societat) com per la calidesa de l’auditori. També he de dir que he fet servir un micro inalàmbric que m’ha facilitat tenir les mans disponbiles per fer jocs de màgia.
He fet servir aquesta presentació PPT, però la veritat és que la força de la xerrada ha estat molt més en la paraula que no pas en les imatges de la presentació. El més interessant del PPT són els enllaços a les referències.
Naturalment he acompanyat la meva xerrada d’algun joc de màgia (però aquest cop, dosificat). He resolt un Cub de Rubik a l’esquena, prèviament desordenat per tres assistents. A mig tros (he estat parlant uns 90 minuts) he explicat què eren els parells entrellaçats EPR, després també he fet el joc del plom (aprofitant per parlar de l’#iypt2019), i encara al final he fet endevinació de dates i llunes. Com que havia promès un secret, he explicat breument el mètode Doomsday, que crec que ha els ha resultat útil i intrigant.
Gràcies a la professora Anna Maria Porcell per la seva acollida, i a tots els assistens i estudiants que he fet pujar a l’escenari, per la seva simpatia. Res m’agrada més que el comentari d’un estudiant que m’he trobat en sortir: “Sóc de Lletres, però la teva xerrada m’agradat molt”.