La normalitat d’un blog: abandonar-lo? Ser blocaire és ser escriptor, cronista, fotògraf persistent.

Hi ha un web de màgia que segueixo força sovint, i del qual he aprofitat vàries idees, perquè és innovador i veu les coses d’una forma diferent: The Jerx. Aquests dies el seu autor hi ha publicat una entrada que fa servir, en un joc de màgia, la idea de blog abandonat. M’ha sobtat que en un entorn ben diferent de la innovació en xarxes socials es parli d’un blog, tot dient que no hi ha res més normal que un blog abandonat… i que un altre blog abandonat, recuperat i tornar a abandonar:

And the truth is, there is nothing more normal in the world than an abandoned blog.

The only thing more normal is a blog that was abandoned for 8 months, then there’s a post that says “I haven’t forgotten you! Life has been busy with other stuff, but I’m back to regular posting here!” And then there’s nothing after that post in the subsequent two years.

Potser és veritat, i fins i tot cal pensar en el paper que avui en dia té un blog. Per a mí, ho tinc clar, i ho he dit diverses vegades (és un tresor). Però escriure, recuperar idees, fotos, etc… compotta temps, i cal sacrificar (o millor dit, invertir) temps i energia en mantenir el blog actualitzat.

Avui he vist un interessant post a Medium titulat What all of my failed blogs have taught me. Blogging isn’t for everyone, but writing is, on l’autor confesa que…

For the past few months, I’ve been leaning on Medium to write. Using this platform and reading the words of others was a lightbulb moment for me. I don’t care about blogging. But I love to write. I’ve finally let go of that incessant need to be a “blogger” and finally realized that all I want to do is write my thoughts and hope that at least one person can relate to what I have to say.

I finally learned that it doesn’t actually matter what I’m writing about, as long as I’m consistent. Most of my blogging failures stemmed from a lack of commitment on my part and my inability to trust the process.

Veig doncs que la consistència és important. En el meu cas, la consistència és anar passant d’un tema a l’altre entre varis que solen ser els mateixos, les meves dèries o també les anomenades experteses. I a més, el primer destinatari del meu blog sóc jo mateix, perquè s’hi combina retiment de comptes amb curació de continguts – i per això pot ser d’interès a d’altra gent. Així i tot, en els temes que segueixo hi veig estancament, aturada, poca innovació. En alguns blogs s’hi van repetint els mateixos temes, sense idees noves (deu ser que és difícil, és clar). Per això he de mirar de no ser repetitiu i centrar-me en allò realment nou.

Ser blocaire, segons aquest segon autor, significa ser escritor persistent. Jo hi afegeixo: també vol dir ser fotògraf, cronista, analista, curador de continguts. Amb continuïtat.

Photo by rawpixel on Unsplash

News Reporter