Avui hem fet un Pechakucha 10×20 com a activitat d’avaluació de l’assignatura “Tècniques de comunicació i de transferència de tecnologia” del Màster de modelització avançada i modelatge molecular de la UdG (@macmomudg). A diferència del format habitual Pechakucha, que és 20×20, avui els estudiants han hagut de fer una presentació amb suport de 10 diapositives-imatge amb transició automàtica cada 20 segons.
L’any passat vam provar amb el format 10×10, però la rapidesa de les transicions va ser massa alta. Aquest cop, els 20 segons han donat lloc a presentacions més relaxades, que han portat a un format de “flash presentation” molt adequat.
Alguns dels estudiants han parlat de la seva recerca en el marc del Treball Final de Màster, altres han parlat d’un tema científic de la seva elecció, i d’altres han parlat del propi màster i de la seva utilitat.
Estic satisfet de com ha anat, i de com de preparats estan els nostres estudiants per fer aquest tipus de presentacions ràpides i efectives (avui, de 3 minuts 20 segons) que els eran útils a la seva vida professional.
S’ha evidenciat que en les presentacions informatives (de recerca) els 20 segons es quedaven curts, mentre que a les presentacions per convèncer, eren els adequats. I en algun cas, els dos o tres segons que han sobrat en alguna diapositiva s’han fet eterns (a mí em va passar en un pechakucha 20×20).
El format pechakucha de transicions automàtiques és exigent, però assegura quadrar el temps disponible i facilita el sicur, sigui de tipus informatiu o de tipus màrketing. És una eina atractiva que pot ser combinada amb d’altres en l’àmbit de la comunicació científica.