Ara fa tres anys vaig escriure en aquest blog Per què vaig en BTT?, que segueix essent vàlid igual. Avui però voldria respondre una mica a la pregunta “Per què vaig a caminar?”. Ahir vam començar l’any descobrint la Serra de Finestres, i avui hem descobert els voltants del Bassegoda. I cada any fem caminades estrella per l’estiu, per conèixer la Costa Brava d’una forma tranquil·la i visitar els seus racons més amagats.
Moltes de les raons per anar a caminar són semblants a les que vaig donar per fer BTT, així que només senyalo les principals diferències:
- Quan camines, pots anar més distret que quan vas en bicicleta, i et venen moltes (bones) idees al cap.
- Quan camines, pots veure els detalls de la vora del camí, de les flors, de les branques dels arbres, del paisatge.
- Quan camines, pots fer moltes més fotos.
- Quan camines, pots conversar molt millor
- Quan camines, fas servir musculatura diferent a la d’anar en bicicleta.
- Caminar permet recórrer corriols, pujar molt ràpidament un pendent, pujar escales… És a dir, descobrir més indrets.
- Caminar és menys exigent que anar en BTT, i amb menys riscos.
- Caminar es pot fer tot sol, però també en companyia.
- I a vegades, camino perquè tinc la BTT espatllada… o el braç trencat… o senzillament, m’estimo més caminar.
- I també, camino perquè no tothom pot fer BTT, i en canvi gairebé tothom pot anar a caminar.
Caminar és una de les activitats motores inherents a la nostra espècie, la més natural, molt més que fer bicicleta, nedar, … Segurament córrer també és natural, però no m’agrada ni em convé. Caminar és fer salut. Fer camí és rumiar, gaudir de la vista, fer petar la xerrada, crear records… i si, com avui o com després de les rutes estiuenques, anem a dinar… molt millor!
Passeig, caminadeta, caminada, ruta, excursió, sortida… Diferents nivells, temps invertit variable, mal de cames posterior depenent de la intensitat. Com tot.