Petits tresors de la innovació

Ahir la Gemma Ubasart va publicar un article a Nació Digital titulat Iniciatives d’innovació: petits tresors on em lloava per (sic) començar a empènyer el carro de la innovació i la divulgació de la ciència ja fa anys. Li agraeixo molt a la Gemma aquesta opinió tan favorable (igual que li agraiexo al Rector i al Govern de la UdG, que es van manifestar en termes semblants el cap de setmana passat). Però la veritat és que no estic pas segur de ser gaire innovador en la comunicació i divulgació científica. De fet, penso ara en les Jornades DmasI (Divulgación Innovadora) de Saragossa, que es solen fer cada any, i com n’és de difícil fer coses realment diferents. O potser és que la innovació és anar fent petites passes.

En tot cas, a l’article de la @gemmaubasart hi ha idees que paga la pena recollir.  La Gemma diu que per innovar cal…

En primer lloc, estructures que ho facilitin. Unes administracions públiques obertes al canvi, a l’adaptació, a les demandes, inquietuds, esperances i desitjos de la ciutadania.

Unes institucions públiques de proximitat i de tracte humà. En segon lloc, són necessaris recursos. Són imprescindibles unes bones condicions laborals per als i les treballadores públiques i una estabilitat que els permeti il·lusionar-se i comprometre’s. Però també recursos econòmics per a poder portar endavant projectes i idees.

Naturalment hi estic força d’acord, però no és pas fàcil que això sigui així. El que m’agrada més és

I finalment, tenim un repte no poc important. La innovació ha de servir per tancar bretxes de desigualtat. Aquests petits tresors s’han de “repartir” de manera equitativa. La innovació té sentit si camina en paral·lel a la dignificació dels serveis i les institucions públiques, d’allò que és de totes.

Si la impulsem en un context on tothom disposi d’oportunitats i capacitats per a desenvolupar el seu projecte de vida. Per això aquí i avui, necessitem governants disposats a dirigir política pública, a arremangar-se i d’implicar-se. A treballar per les ítaques però també per Icària.

Doncs sí: innovar, i moltes altres activitats de la vida diària, ha de ser caminar envers la igualtat d’oportunitats, contra la discriminació, a favor de la cosa pública. La Gemma demana governants disposats a arremangar-se, a implicar-se, és a dir: a governar, que vol dir sovint preferir i prioritzar – i per tant, dificultats, pedres al camí, complexitat.

Quan al nostre grup fem alguna cosa nova en el camp de la comunicació científica, mirem que sigui perquè la societat entengui millor els avenços de la ciència i s’incrementi la seva cultura científica (per què, pensem, llavors la nostra societat serà més democràtica). Una societat amb més igualtat d’oportunitats ajudarà a incrementar la cultura científica i combinar la qualitat amb l’excel·lència (i com diu la Gemma, combinar Ítaca amb Icària). Establir el mínim de qualitat exigible serà, però, complicat.