Química curiosa d’un octubre plujós

Aquests darrers dies han sortit varis articles curiosos en el camp de la química que mereixen un petit comentari i que potser demanen fer-hi un cop d’ull amb una mica d’atenció.

Per exemple, a Graph Convolutional Policy Network for Goal-Directed Molecular Graph Generation es fa referència al machine learning i per tant a una branca de la intel·ligència artificial. En aquest article s’hi esmenta la forma SMILES d’anomenar una determinada molècula (fent servir un llenguatge “natural” adaptat al processament de grans dades), i es proposa una nova forma de descriure una molècula fent servir grafs. Ara recordo, per cert, la xerrada a Dubrobnik on es proposava un “llenguatge” diferent per descriure una determinada molècula: les signatures moleculars de Faulon.

Les molècules que formen nusos sempre m’han fet gràcia. Veig a Chemists weave granny and triple trefoil knots que s’ha sintentitzat una nova molècula (compelxos de Fe) on hi ha nou encreuaments d’una cadena de 324 àtoms. Al mateix article s’hi descriuen altres sistems curiosos, semblants als anells de borromeu.

First four-twist aromatic molecule made: aquest article descriu una molècula amb 54 electrons pi! Sembla que aquest sistema és realment aromàtic:

Despite this molecule’s less-than-planar structure, its 54 ? electrons made up a fully aromatic system as determined by spectral analysis and ring current calculations.

Potser haurem de fer algun càlcul al nostre grup, també… Per cert, es tracta d’anells de porfirines. Una altra curiositat veient els articles relacionats: un anell aromàtic a dins d’un altre anell aromàtic… igual que el doble Arc de Sant Martí… una bonica metàfora.

Des de fa temps hem treballat en interaccions moleculars febles, ponts d’hidrogen, .. .però ara veig que hi ha molts més tipus d’interaccions: molt interessant és Rules to distinguish between tetrel and hydrogen bonds corresponent a Tetrel, pnictogen and chalcogen bonds identified in the gas phase before they had names: a systematic look at non-covalent interactions. Per exemple, la interacció entre un carboni d’un metil i l’oxigen, és un enllaç “tetrel”. Pagarà la pena de llegir això a poc a poc.

Finalment, Molecular archery allows chemists to see how bonds form s’hi presenta un control de la forma d’impactar una molècula contra una altra en una reacció química:

They are the first to shoot an individual molecule across a metal surface into another molecule with precise control of the reaction’s impact parameter.

La teoria de col·lisions l’expliquem a cinètica química, per deduir la forma de l’Equació d’Arrhenius, que relaciona la constant de velocitat amb la temperatura. Però es tracta d’una fòrmula estadística, fruit del resultat (teòric) de múltiples col·lisions. En aquest treball es governa una sola col·lisió, així que em servirà per mostrar al estudiants de 3r de Biotech de cinètica química què és una col·lisió (reactiva o no reactiva).