Edunomia

Edunomia – Un diari sobre aspectes de la Universitat – per Miquel Duran

Sobre la fi de Storify i sobre alternatives a aquest servei

Storify tanca. Es tracta d’un servei que permetia (encara permet durant uns quants mesos) recollir de forma molt ràpida i eficient tweets, fotos de flickr, i d’altres fonts de xarxes socials, normalment al voltant d’un hashtag o d’un usuari. Ian Mulligan hi ha pensat en un post força interessant, fins i tot adreçant el concepte de responsabilitat que té cadascú sobre preservar les seves pròpies dades.

L’he estat fent servir durant un temps, per documentar esdeveniments rellevants, per exemple congressos que hem organitzat, o fires on hem tingut una activitat important. Els útlims exemples són #ecme17 o #ccsc2017.

Em trobo ara que amb el tancament, el maig es perdrà tota la informació, si no hi poso remei. Perquè n’hi ha. Es pot salvar la pàgina web resultant de la consulta a storify, i es pot visualitzar bé. Això demana, però, corregir manualment tots els vincles a storify. Res greu, però porta feina.

Però això és un símptoma d’un altre tema: la manca de confiança en aquests serveis innovadors proporcionat de franc per empreses deslligades dels grans conglomerats d’Internet. No he vist cap servei semblant que proporcioni rapidesa, solidesa ni que sigui prou atractiu. Les funcionalitats de Storify les puc replicar, i tant!, però hauré d’invertir temps i energia en fer-ho.

Mantenir el blog costa molt. Especialment en aquelles entrades importants, aquelles més llargues i que donen opinió, que curen contingut o que són crònica d’esdeveniments especials. Per exemple, m’ha quedat encara per fer les entrades del Campus d’Estiu de 2017 #cemc17. En canvi, afortunadament en tinc l’storify diari, la crònica. Perquè storify era això: una forma fàcil de fer una crònica a partir de hashtags, fotos, tweets, .. Fent servir twitter, flickr… perquè ni facebook ni instagram són útils per a això (només per aquesta raó no s’haurien de fer servir).

Segurament acabaré trobant un nou servei que imiti les funcionalitats de Storify. O bé trobaré una forma prou eficient de fer-ho jo mateix. Però de moment, el més urgent, és preservar la memòria digital, i guardar totes les històries de Storify en algun lloc. I no pas només les meves, sinó totes aquelles en les que hi he intervingut i promogut en els darrers anys.

Una lliçó apresa és que no ens podem acabar de refiar de tenir les coses fora del nostre abast físic. Una còpia local sempre va bé. En el meu cas, el correu electrònic el tinc per triplicat. Ja fa temps que ho faig. La diferència és que gmail, fins i tot yahoo, són serveis “sistèmics”, sense els quals la societat s’enfonsaria. En canvi, Storify tancarà i ningú, segurament, no plorarà.

A més, a cada bugada, una esquinçada…

Foto: Cementiri de Taüll CC BY-SA

 

Information

This entry was posted on 05/01/2018 by in Blogs.