Sobre la neuroteologia

Avui he assistit a una interessant conferència del cicle Contemporàlia. Els límits de la ciència: un passeig per les fronteres on en Rafael Balaguer ha parlat de Neutoteologia. La presntació ha anat a càrrec del company matemàtic de la UdG David Juher, amb qui he compartit xerrades, cursos d’estiu, i d’altres activitats de comunicació de la ciència.

L’abstract d’aquesta xerrada és

Plantejarem un experiment de neuroteologia en temps real amb una persona voluntària del públic per demostrar que les fluctuacions del camp geomagnètic terrestre, en interacció amb determinats processos cerebrals, poden desencadenar percepcions que el subjecte percep com a absolutament reals, i que es poden homologar a les experiències transcendents i místiques que estan en la base de la creença en la vida espiritual. Un cop finalitzat l’experiment (transparent i a la vista del públic), el subjecte ens explicarà les seves sensacions. L’objectiu d’aquesta mena d’experiments és reforçar la nostra tesi sobre l’origen neuronal del fet religiós.

No vaig poder anar a les tres primeres xerrades d’aquest cicle, perquè em coincidien amb d’altres activitats professionals, però avui per fi hi he pogut assistir. Davant d’un centenar de persones, en Rafael Balaguer, astrònom aficionat i paleoantropòleg, ha parlat dels punts singulars del camp magnètic de la Terra, de les seves experiències en llocs especials, de la possibilitat que el fet religiós (o millor dit, que el fet espiritual) estigui connectat amb una intensitat gran del camp magnètic, … Ha fet un experiment també amb una persona del públic posant-li uns cascs, aplicant-li camps magnètics intensos durant una mitja hora, i pregunant-li després què havia sentit.

M’ha semblat interessant el que ha fet en Rafael, però he de dir que no ha seguit el mètode científic (ell mateix ho ha dit), i no ha estat subjecte a les condicions experimentals que un experiment racional ha de tenir. En honor seu, torno a dir, ha reconegut que no es tracta d’experiments ben fets.

Més enllà de la diversió, la curiositat i el bon discurs del conferenciant, cal molta més recerca ben feta. En els límits de la ciència, potser fins i tot traspassant-los, cal ser curós. Una de les darreres afirmacions del conferenciant ha estat que

cal combinar ciència, art i espiritualitat

Suposo que sí que cal fer-ho des d’un punt de vista personal, però el mètode científic té unes característiques clares i no subjectives, així que per fer recerca no veig que es pugui combinar el mètode científic, la capacitat artística, i l’espiritualitat.

Segurament que la meva experiència en el món de l’il·lusionisme m’ha fet veure la xerrada d’una forma diferent als altres assistents. Gràcies Rafael per la teva simpatia i franquesa.