Sobre WeekNotes, Twitter, Facebook, Instagram, Xarxes Socials, Ciència 2.0 i tot plegat… fins i tot sobre el blog

Aquests dies de vacances de 2018 es van succeint petites notícies relacionades amb les xarxes socials:

  • Facebook ja no permet actualitzar una pàgina personal des d’una aplicació externa, per exemple des de Hootsuite, o des d’una aplicació de Linux.
  • A Twitter no es permet enviar el mateix tweet a més d’un compte (em perjudica, per exemple, per a @quelet i @miquelduran)
  • A Twitter no es permet gestionar DM des de Hootsuite

Fa temps que faig servir Hootsuite, però ara el deixaré, perquè francament no m’aporta pas gaire valor, ara mateix, excepte la possibilitat de programar un tweet, cosa que puc fer també des de Linux, d’una forma més artesanal però igualment eficaç.

A més, la moda d’Instagram, que no permet fer-hi entrades si no és dins de l’aplicació mateixa, fa que sigui gairebé impossible gestionar les xarxes socials des d’un punt únic de comandament. He de dir que Instagram m’agrada perquè és molt fàcil fer una foto, i penjar-la a la vegada a Facebook i Twitter (i Tumblr)… encara que ves a saber quan durarà (via IFTTT). I encara em queda Flickr, que veurem per on va…

En tot cas: l’atenció de les persones, l’atenció a la ciència 2.0, es dispersa i es fa complicada de gestionar per part dels creadors o curadors de continguts.

Em fa l’efecte que, al final, això beneficiarà als blocaires, el meu blog. Al final, allò que queda, allò que perdura, allò que va contra la missatgeria instantània i les futileses, és el blog (i l’e-mail, és clar).

Per això seguiré mantenint el meu blog, que és el meu tresor. Això no vol pas dir que no segueixi jugant, amplificant i conversant a les xarxes socials, com fins ara.

Aquesta reflexió no voldria separar-la d’una altra: la conveniència de combinar la crònica de l’activitat, amb la curació de contingut, la reflexió sobre els temes que m’interessen… i també sobre el retiment de comptes, sobre els meus projectes. En aquest sentit, l’entrada a Boing-Boing Weeknotes: personal, public logs in the tradition of early blogging és molt interessant: WeekNotes, el costum de fer resums setmanals en clau personal. FIns i tot hi ha un agregador d’aquestes entrades. En aquesta darrera entrada, s’hi diu perquè serveixen les WeekNotes:

(1) Reading: These moments of vulnerability are wonderful to read, and I feel a sudden and greater personal connection with Phil, in addition to feeling less isolated in my own moments of uncertainty.

(2) Writing: I know from experience that naming and recording these wobbly feelings is valuable because, at some point in the not-too-distant, you come back to your own work and say, “holy shit, that’s amazing, how was I capable of that,” and then you read the historic weeknotes and realise that at the time you were miserable about what you are now delighted by, and closing the loop like that gives you perspective during self-doubt moments in the future.

Miraré de fer-ho a partir d’ara, potser a partir de setembre. És fàcil fer promeses per vacances o per Cap d’Any, ho intentaré.

Actualització 29/8/18: m’he adonat que twitter ja no permet fer servir de franc l’API stream user… ja no es pot seguir algú i les seves llistes en stream. Anem a pitjor. De moment es pot fer un Stream Search, però ves a saber quan durarà…

News Reporter