Taula rodona sobre Intel·ligència Artificial i Química

Ahir a la tarda, a partir de les 6, vam tenir una taula rodona sobre Intel·ligència Artificial en Química (que també podia haver tractat la Computació Quàntica).

Abans de començar, però, la Sílvia Simon @silviasimonr, com a directora de la C4DUdG, va presentar les activitats per a l’any vinent, en particular les relacionades amb l’Any UNESCO de la Taula Periòdica. Després va passar a descriure els principals projectes de la Càtedra.

Dins del projecte #clowcore, va mostrar un exemple d’ús de la realitat virtual per moure’s pel mig d’una proteïna, fent servir unes senzilles ulleres de VR i un mòbil estàndard. Per moure-s’hi (veure foto d’un dels assistents), es fa servir l’app NOMARVR d’un projecte europeu (https://nomad-coe.eu/the-project/graphics),

Després vam parlar un moment del nostre projecte #magsci de màgia i ciència, de l’espectacle Secrets de Mendeleiev, de la viquimarató sobre la Taula Periòdica, etc… i de com costa de muntar coses com el campus d’estiu #cemc, la trobada de ciència, màgia i educació #ecme, i anar participant de forma rellevant en les diferents coses que es van organitzant.

Després de la presentació de la C4D, vam fer la taula rodona, coorganitzada amb l’@iqccudg. La meva intervenció com a moderador va ser curta, i de fet qui va preparar la taula va ser la Sílvia Simon, del grup de recerca #dimocat, la qual va introduir el tema, esmentant que fèiem la taula rodona conscients de la nostra inexpertesa, i amb la voluntat d’aprendre.

La Sílvia Simon va començar esmentant el meu blog (veure entrades d’aquesta categoria a http://edunomia.net/diari/edunomia/arxius/tag/artint, on hi he fet alguna aportació curant continguts del tema. També va esmentar l’article d’en Ramon Carbó-Dorca al Diari de Girona, de doble pàgina al suplement dominical,  La intel·ligència artificial i el futur, i el recent article d’en Miquel Solà (que ahir no va poder venir, igual que en Marcel Swart, director de l’@iqccudg) al blog Divulcat, dins del primer article que hi va escriure, “Química i Computació

La Sílvia va anar a l’entrada corresponent de la Wikipedia per esclarir què és la intel·ligència artificial, i va comentar la petita confusió amb el machine learning… i que ella es fa moltes preguntes sobre la IA. Va dir que, parlant-ne amb en Pedro Salvador, investigador de l’Institut, li va dir que més aviat semblava QSAR, de gran tradició a l’@IQCCUdG. Si el QSAR és la relació entre estructura i activitat, la IA és la relació entre Big Data i Activitat.

La Sílvia va acabar la seva intervenció esmentant una científica que fa servir la física quàntica per a l’aprenentatge automàtic i trobar nous fàrmacs. En aquest sentit, es va preguntar quina diferència substancial hi ha amb la química combinatòria.

En Miquel Estévez, doctorant del grup #CompBioLab, va fer servir una presentació PPT i va parlar de machine learning, deep learning, … Com a membre d’un grup de bioquímica computacional, ens va parlar de tres algoritmes d’IA que fan o faran servir. No pas d’algoritmes de predicció, sinó genètics, d’agrupament… Va comentar un algoritme genètic (GaudiMM) del grup de l’Agustí Lledós, de la UAB, i d’un altre algoritme de dinàmica molecular (veure PPT).

En Miquel va remarcar que les feines de machine learning permeten estalviar feina (en va mostrar un exemple), però no porten pas a conclusions.

Després, en Lluís Blancafort, del tercer grup computacional de l’@iqccudg, el #qtmem, va “voler ser més modern” i va buscar el terma a twitter 🙂 Va comentar el compte de Jon Jensen (@jonjensencnn), químic computacional, i de seu computational chemistry daily, un resum del seu timeline.

En Lluís va fer la interessant reflexió de què potser la intel·ligència artificial és diferent de la intel·ligència humana. Llavors va canviar de tema i va mostrar com la IA dirigeix la nostra recerca, parlant de la sofisticació de les anàlisis d’impacte de les publicacions, mirant Scopus i veien l’anàlisi dels seus propis articles. Scopus diu quin interès poden tenir els articles, i en quins camps poden tenir més impacte – es tracta del nou indicador de topic prominence. Sembla que les agències finançadores ja disposen d’aquest rànking, així que parlar d’això és ben rellevant. Per curiositat, mostra un gràfic on hi ha una alta correlació entre finançament d eprojectes i topc relevance.

Finalment, hi va intervenir en Manuel Poch, del LEQUIA, bon company químic que va escollir de jove la branca de la química tècnica, actual enginyeria química, i que va ser un magnífic contrapunt a les aportacions dels científics químics computacionals. En Manel, que segons ell no ha entès mai la química quàntica (nosaltres crec que tampoc, però), comenta el per què hi ha ara la IA: en primer lloc, perquè hi ha molts de sensors, moltes dades… big data. En segon llock perquè hi ha supercomputadors, amb una brutal potència de càlcul. Fins ara, les màquines processaven informació, d’ara endavant les màquines tindran coneixement, amb nous algoritmes.

En Manel va dir que hi ha un primer moment estel·lar a la humanitat: quan no cal metge. El segon és quan no cal coneixement. Ja han passat. Ara és l’actual, on els nous robots tenen capacitat per reconèixer imatges i altres objectes superior a la nostra. El problema, segons en Manel, és que les màquines sabran més de nosaltres que nosaltres mateixos. Les màquines no tan sols dirigiran la recerca, sinó que dirigiran la nostra vida.

El coneixement que tenim de la Natura no és res respecte del que tenen els ordinadors. Com a químic és conscient, diu en Manel, que el seu coneixement no tindrà pas cap valors, perquè el valor el tindrà Google. I els algoritmes que tenim ara seran substituïts per caixes negres.

En Manel recomana la lectura del llibre Sapiens, de la seva seqüela Homo Deus, i del tercer llibre seguit: 21 lliçons per al Segle XXI.

En aquest punt, en Manel Poch apunta a l’ética de la IA i recomana assistir al triple debat entre Ulises Cortès i en Joan Manel del Pozo a la Butaca Casademont, aquest proper desembre. Segons ell, el debat ja no és IA sí o IA no, sinó si la IA és una calculadora molt grossa que fa coses que ningú no ha programat.

Finalment, es van adreçar qüestions com la ciberseguretat els hackers… Després de les intervencions individuals, va haver-hi un petit debat entre els ponents i el públic assistent.

També es va apuntar, en algun moment, que dins del món de la química computacional s’hi perd el propi concepte de química: si fas servir big data, hi ha moltes dades, però no s’aprofita el que sabem de química… es perd el coneixement químic que ja tenim en el moment de fer una predicció. Igual que potser per netejar aigües ja no cal saber quins bacteris hi ha, sinó quines dades (big data) es generen quan hi ha bacteris (ja no calrà personal a les depuradores).

Per la meva part, vaig fer llavors aportacions en temes de consciència, Black Mirror, IA i cub de Rubik (manel Poch: joc de Go), les tècniques de màgia per vèncer la IA (la IA dolenta, és clar).. i vaig comentar el que va dir dilluns l’Alfons Cornella: que smart i quantum seran els adjectius dels propers 10 anys (Smart no, va dir en Manel).

Així i tot, hi veig una mica de diferència entre la IA orientada a tarduir textos, reconèixer imatges amb la IA orientada a prendre decisions en una depuradora, i la IA aplicada a la síntesi de nous compostos químics… i a la IA orientada a determinar adequadament l’energia d’un sistema. És a dir, pot la IA millorar de forma substancial la nostra metodologia mecanoquàntica? I pitjor: servirà per a gaire res, la nostra metodologia mecanoquàntica, en un futur? (igual que segons en Manel no servirà gaire de res saber com són els bacteris de les depuradores). Preguntes apassionants, oi?

En resum: una interessant introducció al tema d’IA i química i d’IA general, que ens va fer adonar del que ja sabíem: no en sabem gaire res, però en podem aprendre al menys una mica. És un tema apassionant. El 26 d’abril al Caixafòrum de GIrona hi tornarem, en el marc de l’#iatp2018.

Tweets de @c4dudg:

Nov 15 19:17  @c4dudg  Quan parlem d’intel·ligència artificial hem de tenir en compte l’ètica #sc18udg #sc18cat

 Nov 15 19:06  @c4dudg  ‘El gran problema que té actualment la intel·ligència artificial és que saben més els computadors de nosaltres que nosaltres mateixos’ Manel Poch @LEQUIA_UdG #sc18udgg #sc18cat

 Nov 15 19:02  @c4dudg  En Manel Poch ens explica que la intel·ligència artificial és el resultat del Big Data i de la capacitat de càlcul (Llei de Moore) #sc18udg #sc18cat

 Nov 15 18:56  @c4dudg  en @LluisBlancafort diu que actualment no només fem servir la intel·ligència artificial en la nostra recerca sinó que aquesta dirigeix la investigació #sc18udg #sc18cat

 Nov 15 18:51  @c4dudg  Són els algoritmes caixes negres? En @miqueleg0 diu que si! #sc18cat #sc18udg

 Nov 15 18:48  @c4dudg  La creació de nous algoritmes en Machine Learning ens permeten estalviar-nos feina, però no serveixen per treure conclusions (@miqueleg0) #sc18udg #sc18cat

 Nov 15 18:44  @c4dudg  també (@miqueleg0) ens explica un nous algoritmes usat en Machine Learning, un d’ells sobre genètica: GaudiMM

 Nov 15 18:39  @c4dudg  en @miqueleg0 diu que la nomenclatura ‘intel·ligència artificial’ no queda del tot clara en la societat. Està enfocada en robòtica, enginyeria, ciència, …?

 Nov 15 18:36  @c4dudg  La @SilviaSimonR (@c4dudg) recorda que en @miquelduran ja fa uns anys enrere es preguntava que era la Intel·ligència artificial, i es pregunta cap a quina direcció i com serà l’evolució d’aquesta tecnologia #sc18udg #sc18cat

 Nov 15 18:34  @c4dudg  Donem inici a la Taula Rodona sobre Intel·ligència artificial i computació quàntica #sc18udg #sc18cat https://t.co/FbEwcpq69n

 

News Reporter