Tercer TEDxUdG, a contracorrent

Ahir va tenir lloc la tercera edició del TEDxUdG, un dia extraordinari, molt intens, en què vaig conèixer moltes persones i vaig rebre les idees que en tot event TEDx hi ha d’haver.

Al matí, a partir de les 11, vam tenir assajos amb els diferents ponents, proves de so, concrecions de darrera hora… Vaig ser als assajos juntament amb la Sílvia Simon, que ha naat tenint cura de les presentacions dels ponents i d’anar-los donant consells, per adaptar les seves xerrades al format TEDx i a la normativa d’aquest tipus d’events (Gràcies Sílvia!). De fet, la majoria dels ponents era el primer cop que els coneixia – fins i tot la Gemma Ubasart, professorat de Dret de la UdG, no la coneixia en persona. El contacte al llarg del matí ha servit per establir-hi una cordial relació, sempre exposant-los què se n’espera d’un ponent i d’una TEDxTalk.

He de dir que les condicions tècniques i espacials de l’Auditori de Cambra (de mida intermitja, hi caben unes 300 persones) són molt bones, i els tècnics de l’auditori han pogut col·laborar a la perfecció amb l’equip de video encarregat de la producció d’aquest esdeveniment.

A part dels ponents, en Luis Almagro ha col·laborat amb una mostra de les seves fotos i imatges sobre fractals i sobre l’aigua. Ha estat una bona forma de decorar el hall de l’auditori i acollir els assistents abans de començar la tarda, i també durant l’intermedi.

De 2 a 4 no podíem assajar, així que vam anar a l’hotel del cantó de l’auditori, on s’hi allotjaven la majoria de ponents, per fer un dinar distès juntament amb els membres de l’equip organitzador.

La tarda a les 4 les portes de l’edifici s’obrien i la gent va anar entrant al hall. A 3/4 de 5 s’obrien les portes de l’auditori, i a 1/4 de 6 començava puntualment el TEDxUdG, que va acabar a les 9:08, amb vuit minuts de retard, parcialment perquè la Meius i jo ens vam passar de temps en els agraïments finals.

A llarg de totes les sessions vaig ser a la primera fila per veure els ponents de prop, juntament amb la Meius, mentre els altres membres de l’equip organitzador tenies diferents tasques assignades. La feina de cadascú va ser primordial perquè tot fos fluid i perfecte.

La presentació d’aquest event va tenir un caire professional, en encarregar-ho a la periodista Núria Riquelme, que va fer una tasca exquisida de presentació. Això no va permetre fer preguntes als diferents ponents, cosa que algun altre cop hem fet, però també cal tenir en compte que el programa era molt apretat.

No descriuré aquí les diferents xerrades, perquè ja són al programa i es podran veure els diferents videos. Només voldria comentar que es van fer servir tres llengües de forma indistinta, amb presentació en català. Les xerrades en anglès no van comportar traducció simultània, per dues raons: primer, perquè és important donar exemple i evidenciar que l’anglès ha de ser llengua franca de comunicació. I segon, més senzilla, pel cost que comportaria. L’activitat es pot serguir amb el hashtag #tedxudg al timeline de twitter. Des del compte @tedxudg es va anar anunciant els ponents i les seves xerrades, a part d’anar penjant fotos. La veritat és que jo no vaig pas poder intervenir gaire a les xarxes socials… no es pot fer pas tot a la vegada.

L’assistència total a l’event va ser d’unes 230 persones, cosa que significa un rècord per a la sèrie TEDxUdG. El que ens agrada és la resposta molt positiva que ha tingut a la xarxa i els bons comentaris rebuts. Ahir a l’intermedi i també en sortir vaig poder rebre les felicitacions de molta gent.

Per part meva només vaig intervenir a l’event dues vegades: al principi, a la introducció, vam sortir amb la Meius a presentar els events TEDx i comentar aquest event TEDxUdG. I als cinc minuts finals, vam tornar a sortir per valorar les xerrades (que va fer la Meius) i per agrair tot l’equip i els ponents. Naturalment va ser l’estona més emotiva, quan vam deixar una mica de banda les formalitats i vam esdevenir una mica una família.

Cap a les 10, després d’haver recollit tot el material (el més gros, les noves lletres “TEDxUdG” que hi havia a l’escenari i que seran reutilitzades en futurs events) diversos membres de l’equip i alguns ponents vam anar a sopar a una pizzeria propera, per acabar-ho de celebrar… amb la música de la Caroline Cotter i amb algun joc de mans d’en Fernando Blasco i jo mateix.

Moltes gràcies a tot l’equip, en particular a la Meius Ferrès, a tots els ponents i a tots els assistents. I al Govern de la UdG, és clar, pel seu suport (gràcies VR Donaire).

Wakelet del TEDxUdG 2018: http://wke.lt/w/s/gamIY amb tweets i fotos del 5/10/2018, abans i després.

 

 

News Reporter