No sé si havia coincidit mai amb en Salvador Macip (@macips01). Però la veritat és que ahir al vespre al #trinxat ens va proporcionar un sopar molt agradable, intens, on vam aprendre coses, i on la gent que no és “de ciències” (una majoria) va poder veure un científic de primera. Aprenent sobre càncer (un munt de malalties diferents), sobre medicina personalitzada, sobre edició genètica, sobre envelliment, … qüestions biomèdiques i també aspectes socials.
A l’estona final, l’intercanvi (massa curt per a mí) entre la @titisoler i en @macips01 sobre literatura i transmèdia va ser ben interessant. La Viquipèdia ens proporciona una informació ben clara de la producció literària del ponent, la connexió entre ciències i lletres.
Fora del restaurant, sota la lluna gairebé plena del cel gironí, vam poder intercanviar un parell de minuts amb el ponent i en @pquimic, un parell de minuts molt valuosos. En Salvador Macip ens va dir que la seva experiència triple (catalana, britànica i americana) li evidenca que els britànics potser han trobat un terme mig entre la intensitat exagerada americana i el relatiu relax de per aquí (en recerca, és clar).
En algun moment es va parlar de clonació, transhumanisme, posthumans… i una mica vaig connectar amb les xerrades d’aquests tres dilluns sobre intel·ligència artificial, a la Butaca Casademont.
Perquè potser envellirem més tard i ho farem amb salut de qualitat, però l’estupidesa humana, no sé si la curarem pas gaire
.
Si la gent fos immortal, de què moririen les persones ? Jo fins ara deia que d’accident o suicidi. En Salvador Macip hi va afegir: de guerres. Potser, en el fons, és el mateix. Individual o col·lectiu, social.
Moltes gràcies a tot l’equip organitzador per aquest #trinxat i a en @macips01 per la seva saviesa, energia i capacitat comunicadora.
