Vermut de Lletres a Cassà de la Selva, sobre l’impacte dels Big Data

Aquest matí he participat al Vermut de Lletres de Cassà de la Selva, a Can Trinxeria, al mig del poble. La @silviasimonr ha estat l’encarregada de presentar en Xavier Duran (@xduran_e), que a partir del seu llibre “L’imperi de les dades. El big data: oportunitats i amenaces”, ens ha introduït al tema de com les dades massives són utilitzades en el món actual – per a bé i per a mal. L’acte ha començat amb unes paraules de Josep Ferrer, regidor d’educació de l’ajuntament de Cassà.

M’ha agradat una idea que en Xavier ha esmentat: que si només ens arriben les notícies que ens agraden, no pot haver-hi debat ni canvi positiu. Els algoritmes actuals de facebook, d’instagram, i de twitter (en aquest cas es pot canviar) proporcionen notícies sobre allò que es creu que ens pot interessar. No m’agrada que em diguin què és el que m’interessa – ja m’espabilo en trobar fonts diverses d’informació, fonts amb sentit crític. Si no sortim de la nostra zona d’expertesa no aprendrem gaire res. Si no sortim de la nostra zona de confort, difícilment innovarem (això vaig veure-ho clarament en una xerrada d’en Dídac Lee, fa temps).

Un tema de debat amb el públic ha estat el suposat desprestigi de les humanitats. Ha estat divertit veure com per un cantó hi ha persones que pensen que les humanitats no juguen un paper prou important al món actual, i per un altre cantó, està clar que als mitjans de comunicació no hi surten gent de ciència. També va sortir el tema de la dificultat de comunicar ciència respecte al vocabulari en humanitats, més entenidor. El regidor Josep Ferrer va estar molt encertat en senyalar que una tesi doctoral sobre mètriques de la poesia pot ser igual o més difícil que una tesi de quàntica. Diferent, però difícil d’entendre també. La qüestió a les tesis doctorals de ciències és que gairebé no n’hi ha cap que una persona del carrer pugui seguir raonablement.

Ha estat divertida una pregunta d’una persona de l’audiència: si la física quàntica pot ser estimada, com es pot estimar una pel·lícula. Com que tinc un biaix en aquest assumpte, jo diria que sí, i potser més i tot, però entenc que per a les persones del carrer, deu costar estimar els principis de la mecànica quàntica.

Jo mateix he preguntat en Xavier sobre un web que esmenta al seu llibre, el Cambridge Predictive World. Igual que en el seu cas, aquest web no ha trobat dades meves a Internet suficients per donar una idea de la meva persona. No sé si estar content o descontent, francament. Més aviat el primer, però.

Moltes gràcies a l’organització d’aquest cicle per haver portat en Xavier Duran, i a la Sílvia Simon per haver estimulat el debat.  La veritat és que m’havia llegit el llibre i que tenia moltes preguntes i dubtes… que discutiré amb en Xavier Duran quan el tornaré a trobar.

La foto és de la Judit Torrent… fent-nos un selfie.

Ah! vull acabar aquesta entrada amb una cita a la pàgina 165 de llibre d’en Xavier:

“L’amor ja no serà química, serà informàtica”

… ui… ja no es dirà “entre nosaltres hi ha química” ?!

 

News Reporter