Ha estat aquesta una setmana intensa. Perquè a part de les tasques habituals, hi ha hagut la Nit de la Recerca i continuem preparar el TEDxUdG a Girona del 5/10 i el taller i l’espectacle de Ciencia en Acción a Viladecans del 6/10.
Dimarts ens vam trobar amb la Judit Torrent per anar perfilant el taller de policubs i l’espectacle Els Secrets de Mendeleiev que farem a Viladecans. Però naturalment també vam parlar del taller a la Nit de la Recerca, on vam tenir la sort de comptar amb varis estudiants de les tres primeres edicions del Campus d’Estiu de Màgia i Ciència. Comença a veure’s el fruit de l’esforç que representa muntar el Campus, i fa goig veure aquests joves fent el taller.
Dimecres vaig proposar als estudiants de tercer de Biotecnologia, a l’assignatura de Cinètica Química, una activitat de Flipped Classroom. Veurem com funciona, la setmana entrant farem la posada en comú dels temes que els he fet preparar, sobre cinètica formal de reaccions complexes. Aquest any la nota final de l’assignatura dependrà en un 10% de la participació de cadascú en aquesta forma d’aprenentatge.
Dijous em vaig trobar amb un grup d’una dotzena d’estudiants de tercer curs de química, dels quals en sóc tutor dins del Pla d’Acció Tutorial de la Facultat de Ciències de la UdG. Els estudiants han d’entregar a principis de curs un informe d’autoreflexió sobre el curs anterior, i valorar les qualificacions en algunes competències. Es tracta d’una forma novedosa d’enfocar l’aprenentatge, i jo mateix he d’acostumar-m’hi. I abans de res, he de fer entendre els estudiants de la conveniència de participar activament a aquest Pla. Crec que ho aconseguirem tots plegats.
Aquesta setmana s’han conegut els guanyadors dels Premis Prismas a la divulgació, i el premi especial del Jurat ha estat per a la Clara Grima (@claragrima). Vaig conèixer aquesta matemàtica a Sevilla, durant un EBE, i em va impactar realment. És una gran persona i una gran comunicadora, i suposo que el seu treball (matemàtic i divulgador) molt recent sobre els escutoides, relacionats amb aspectes de la biologia cel·lular, li ha ajudat a obtenir el premi, ben merescut.
També relacionat amb assumptes de la Facultat, vam tenir una reunió els directors de departament amb seu a Ciències amb el degà, en Jesús Colprim. A diferència d’altres trobades, aquesta va ser de caire estratègic, per reflexionar sobre els canvis que es podria introduir als estudis de la facultat per fer-la millor. He d’agrair en Jesús que hi pensi, que faci l’esforç de propoure coses diferents, de mirar de singularitzar-nos. El camí serà llarg i potser no serà fàcil, però crec que es va en el bon camí. De moment, el camí per implantar una doble tituació de Física i Química a la UdG va avançant, esperem poder-la implantar en els propers cursos.
Divendres va ser el gran dia de la Nit de la Recerca (veure entrada en aquest mateix blog). Malauradament no vaig poder ser tota l’estona al I Fòrum de l’IQCC, perquè no es pot ser pertot arreu al mateix temps. La Nit de la Recerca és una experiència extraordinària que marca l’inici del calendari del curs pel que fa a la comunicació de la ciència. La Sílvia Simon fa una tasca lloable de mantenir l’organització d’aquest esdeveniment, malgrat les dificultats de finançament que hi ha cada any. Gràcies Sílvia!
Divendres vam tenir una nova reunió de la comissió organitzadora del TEDxUdG, encara que hi vaig arribar tard degut a la reunió del deganat que he esmentat més amunt. Ja tenim gairebé tot a punt, i m’agrada veure com es treballa en equip, es treballa en xarxa, i tot sortirà bé. Tenim els problemes habituals, sobretot els de difusió de l’esdeveniment, però és que aquest és un dels punts que més ha de cuidar la nostra Universitat en general. A diferència d’altres entorns i universitats, no acabem d’aconseguir arribar a la societat quan s’organitza un gran esdeveniment. És un repte, doncs, tenir cura d’aquest tema i impactar més i millor.
No vaig poder assistir a l’acte d’inauguració de curs, dijous, per les meves tasques lectives, però vaig poder-lo seguir una estona en streaming (bona realització d’en Ferran Castanyer!). Vaig sentir una mica el discurs col·laboratiu del representant dels estudiants. El discurs, lògicament si es fa a partir d’aportacions variades, va ser heterogeni però amable. Jo mateix hi vaig fer vàries aportacions. I crec que el discurs va acabar amb una aportació d’una persona de l’àmbit de la química
Aquests dies he estat ocupat organitzant el meu curriculum vitae per a una proposat relacionada amb la meva activitat de comunicació científica. He fet moltes coses, unes bé i unes altres no pas tant, i he de mirar d’organitzar-les i fer-les visibles adequadament. M’emmirallo en el CV visual de l’Ismael Peña-López, és una obra d’art. Entenidor, clar, informatiu. Se n’ha de aprendre dels que en saben més.
He anat seguint les meves fonts RSS claus, i he trobar notícies i curiositats que he anat publicant a twitter amb el hashag #tipab. Són coses que mereixerien cadascuna una entrada al meu blog. Malauradament no es pot fer tot, i hauran d’esperar a què tingui temps, energia, potència i concentració suficient. Tot arribarà.
Però vull remarcar el Cub de Rubik que es resol tot sol, fent saltironets, les divertides noves formes de comunicació científica als premis IG Nobel, o els Moments Shtoopid amb els quals m’hi sento identificat com a a programador.
Aquesta setmana he vist que la Meius Ferrès ha estat nomenada Cap de l’Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals de la Universitat de Girona. Vaig tenir la sort de poder treballar intensament al cantó de la Meius de 2010 a 2013, i en vaig aprendre moltes coses, quan era Comissionat per al Programa UdG 2.0. Estic segur que ho farà molt bé. Molta sort en la teva nova responsabilitat, Meius!
Ahir va ser Sant Miquel, i com marca la tradició, ho vam celebrar. I vaig rebre alguns regals, per exemple el llibre “The Cycling Cartoonist”, que combina humor, bicicletes i aprenentatge de l’anglès. Una delícia. Vaig rebre felicitacions, curiosament menys que les que solo rebre pel meu aniversari… deu ser que és més difícil d’automatirzar el recordatori. No sóc pas gaire partidari de felicitar, perquè no faria res més, excepte aquelles persones amb les quals tinc una relació més estreta per raons familiars o professionals. Però felicitar i desitjar el millor a una persona sempre és bo, sobretot si es personalitza el missatge, cosa que procuro de fer.
Demà comença una nova setmana, i més enllà de les tasques habituals, ens espera el TEDxUdG de divendres i Ciencia en Acción tot el cap de setmana, a Viladecans. No ens avorrirem pas gota!
I demà és u d’octubre. Encara dura.