Aquests tres dies ja són de tardor, potser amb temperatures altotes, però amb pluja, i aquí a Girona, de veritable Girona ciutat grisa i trista. D’aquells dies autèntics que em recorden els meus anys d’estudiant a l’escola, al Barri Vell, en edificis més aviat llòbregs sota la olor inconfusible d’un centre educatiu.
La primera meitat de la setmana l’he dedicada, a part de les tasques lectives, a culminar els dos events del cap de setmana anterior: el TEDxUdG i Cienciaenacción. M’ha costat acabar els posts al meu blog, de fet les entrades sobre esdeveniements importants sempre em costen de fer, i encara he de fer (o les tinc embastades) les d’events molt rellevants d’aquest mateix any. I és que si no les faig de seguida, me’n descuido, oblido els detals, …
Divendres va fer mal dia, però al menys no va ploure, i vaig poder conèixer una de les zones més despoblades que tenim a prop: Lliurona. L’excursió fins al Tossal d’Espinau, entre Liurona i la muntanya del Mont, va ser espectacular, amb boscos que fa cinquanta anys devien tenir pocs arbres per l’explotació de la llenya i el carbó, però que ara són ufanosos, humits i plens d’herba. I a Lliurona, una església que de fora és l’habitual de l’Alta Garrotxa, però que per dins és local social i bar d’un poble recuperat als anys 80 per persones que buscaven un hàbitat diferent.
Quan es munten coses físiques, cal després endreçar-les (verb no normatiu, ho sé). Aquests dies hem hagut de buscar espai de magatzem per a les lletres gegants que hi havia a l’escenari del TEDxUdG, a l’Auditori de Girona. N’hem trobat als mòduls prefabricats de Montilivi, gràcies a la Sílvia Simon. I la taula Periòdica feta amb cubs de cartró de 10x10x10 cm, de 2 m de llarg, l’hem ubicada provisionalment a l’espai c4d/iqcc del ParcUdG. Amb la Judit Torrent tenim previst fer neteja dels espais c4d del ParcUdG, perquè amb el temps s’hi ha anat acumulant material que no cal guardar. Caldrà seguir el mètode de la Marie Kondo, “La Màgia de l’Ordre”.
Estem ara mateix planificant les activitats de la Setmana de la Ciència, de l’Any Internacional UNESCO 2019 de la Taula Periòdica dels Elements, de les Fires de Girona… quan sembla que arriba un descans, ja surten ràpidament coses. I he detectat xerrades a Girona interessants: la Catosfera, la sèrie sobre els límits de la ciència, o els diàlegs sobre intel·ligència artificial de la Fundació Jaume Casademont. I dissabte al matí, hi ha un Vermut de Lletres amb en Xavier Duran, a Cassà de la Selva. I demà, acte d’entrega dels Premis Nacionals de Recerca al Teatre Nacional, a Barcelona. Segur que hi haurà bones idees pertot arreu.
Avui, entre estona de pluja i més estona de pluja, he pogut fer un petit volt en BTT per la Vall de Sant Daniel. Com es pot veure a la foto, la tardor ja ha arribat, amb una fusió (o millor dit, amb una complementació) dels colors verd i marró, amb els canvis químics a les substàncies de les fulles que els hi donen el seu color.
Una reflexió
Gràcies a la versió github:sferik/t per a línia de comandes de linux, puc veure molt fàcilment els tweets de qualsevol usuari de twitter. M’adono que molts usuaris fan RTs, i publiquen poc contingut original. No passa res. Jo mateix hi piulo articles que trobo als meus webs de referència. Però m’agradaria trobar més contingut original. Potser seria bo que si es fa un RT o es copia un link d’un altre, s’hi fes algun petit comentari abans, i més actualment amb el límit d’un tweet estès a 280 caracters.
Parlant de webs de referència, avui la @mferres ha publicat un post sobre la innovació educativa i la transformació de les organitzacions, on es plany que twitter (i facebook, i d’altres) ja no és el que era. En el meu cas, potser perquè he seleccionat els comptes que segueixo, no hi trobo fressa. Potser la qualitat dels tweets no és la mateixa que fa temps, però encara paga la pena de fer-lo servir. I en tot cas, a mí em serveix molt. Encara.
Aquesta tarda mateix, d’un diumenge de tardor plujós, m’ha semblat interessant que la Núria Ruiz (URV) hagi canviat de nick a twitter, per tornar al seu nick original (@nuriarm1) poc després. Canviar de nick deu comportar costos, però ja he vist un parell de persones que ho van fer no fa pas gaire. Ja fa temps que explico que jo mateix tinc un petit problema de coherència dels meus nicks, perquè faig servir miquelduran però també quelet… i fins i tot, quelgir. Això és degut a com va començar tot plegat, ara ja fa més de 10 anys.
Agraïment
M’ha agradat al llarg d’aquesta setmana haver rebut mostres de felicitació (i poques crítiques encara, això deu costar força més) al TEDxUdG de 5 d’octubre. M’ha fet especial il·lusió rebre’n de la Gemma Ubasart, al seu post a Nació Digital. Certament aquest event va quedar molt bé, i aquesta setmana tinc un parell de feines relacionades amb el programa TEDxUdG: valorar el de 5/10, i pensar si és bo continuar.
I un altre agraïment a la gent que escriu WeekNotes, i de qui vaig agafant idees, com fer una reflexió o fer un agraïment… Per exemple aquest (me l’he de mirar bé) i aquest altre. Això de fer weeknotes, el diumenge al vespre, està bé, i veig que és agradable si es fa en un to més personal i íntim i menys professional que les altres entrades al blog. Escriure és més fàcil si s’hi introdueix una mica de component emocional. Destaco en aquesta línia un post que diu que “mantenir blogs potser no pot fer-ho tothom, però escriure sí”.
Què hauria de fer…
Aprendre Python, tal com mostra aquesta entrada sobre càlculs estimats, darrere un sobre. Estic intentant trametre això també (programar) als meus estudiants de l’assignatura de Cinètica Química de Biotecnologia (3r). I millorar l’estil d’aquestes weeknotes seguint els exemples esmentats més amunt.