Weeknote WN201842 – No es pot fer tot

Aquesta setmana ha estat ben variada, amb una combinació de tasques normals, de formació impartida i rebuda en màgia, de participació en un col·loqui, d’activitats familiars. A vegades una setmana no tá cap esdeveniment estrella, i l’estrella és precisament que no n’hi ha cap.

Dilluns vaig poder assistir a lliurament dels Premis Nacionals de Recerca, al Teatre Nacional de Barcelona, en un acte atractiu, no pas gaire llarg i amb alguns minidiscursos interessants, especialment el de Roderic Guigó, amb la idea que una societat més democràtica també és una societat amb molta més ciència. L’assistència a aquest acte em va permetre retrobar moltes persones que feia dies que no veia, però que en anys anteriors havia tractat de forma repetida.

Dimecres al vespre vaig impartir una classe de matemàgia a un curs d’introducció a l’il·lusionisme, a Can Ninetes del barri (avui en dia) de Santa Eugènia. Pocs alumnes però molt implicats en l’aprenentatge. La classe, d’una hora, es va mostrar curta. Una hora, en un curs de màgia, és poc, perquè només permet fer un parell de jocs (si s’expliquen bé i s’aprofita per comentar aspectes variats de la màgia, és clar). Vaig seleccionar un joc numèric amb cartes, i el joc del bitllet d’euro que fem habitualment, que al seu interès màgic hi suma el coneixement dels dígits de control i curiositats dels bitllets d’euro. D’aquí unes setmanes faré una segona sessió a aquest curs de 3 mesos de durada, organitzat per Evualà, l’associació de mags-il·lusionistes de les comarques gironines.

Dijous vaig assistir a la inauguració del curs de l’escola de doctorat, amb força assitència per part de doctorands i investigadors. La conferència de Miquel Salmeron, investigador del LBL de Berkeley, va ser ben entretinguda, en parlar del microscopi d’efecte túneli i el treball amb átoms individuals. Vaig saber d’en Miquel Salmeron quan era postdoc a la University of California, Berkeley, allà per 1989… ja fa temps, però fins dijous no el vaig conèixer en persona. En Miquel Solà, que a més de company de recerca és director de l’escola de doctorat, va dir a l’acte que s’han llegit 101 tesis doctorals en el darrer curs. Veig que es va mantenint el ritme de tesis, amb un cert increment al llarg del temps.

Dijous al vespre vaig assistir a una xerrada del mag argentí Body Blake, al Centre Cívic Pla de Palau, un d’aquestes activitats “només per a mags” que conformen -o recorden- el caràcter “secret” d’aquesta afició (per a algunes persones, professió). En Body Blake ens va presentar les característiques i innovacions en varis jocs de màgia, que em van semblar força atractives perquè algunes feien referència a jocs basats en efectes de màgia matemàtica. Després d’una xerrada del cercle de mags, normalment hi ha un sopar on es comparteixen jocs, anècdotes i novetats. Aquest cop va passar altra vegada, i les dues hores de sopar posterior a la xerrada formal van ser una succesió ininterrompuda (fins i tot en paral·lel) de jocs. La dificultat és anar apuntant el que hi aprenc…

La Catosfera és una activitat que es fa anualment, a la qual he assistit algunes vegades. Aquests dies ha tingut lloc a Girona. Divendres vaig voler assistir a la taula rodona “Catalunya.Edu” pensat que aniria sobre educació, innovació i xarxa, però amb pocs minuts em vaig adonar que era realment una cosa dirigida a estudiants de secundària, centrada en la música i la xarxa. La informació al programa no era prou clara, i me n’esperava una altra cosa, però no passa res… vaig marxar abans d’acabar, sense cap recança, perquè els joves s’ho passaven molt bé i l’objectiu de la Catosfera s’assolia.

Ja fa dues setmanes vam fer el TEDxUdG, amb èxit segons molta gent. Abans d’ahir divendres ens vam trobar l’equip organitzador per valorar els punts forts i els punts febles d’aquest esdeveniment. l’Ignasi Rodríguez-Roda ens va sorprendre amb samarretes negres amb el logo del TEDxUdG: Flowing Stream estampat a l’esquena. Moltes gràcies Ignasi!. Vam poder parlar també de les possibilitats de continuar organitzant el TEDxUdG o derivats, amb aquest equip organitzador. Crec que primer hem de tancar aquesta edició (que encara queda feina per fer!) i llavors ja veurem, perquè tot costa energia, temps, diners… i atenció.

Per tancar la setmana “acadèmica” ahir vaig participar al matí al Vermut de Lletres amb en Xavier Duran, a Cassà de la Selva, presentat per la companya Sílvia Simon. Va ser un col·loqui ben interessant agafant com a punt de partida el llibre que va editar fa poc “L’Imperi de les Dades – Big Data: oportunitats i amenaces”. És un llibre actual, que proporciona una bona comprensió de com es fan servir les dades massives. La vintena llarga d’assistents a un local cèntric de Cassà va debatre amb en Xavier sobre big data, ciència, comunicació científica, educació científica, … com sol passar en aquest tipus d’actes, que són positius. Personalment en vaig treure noves idees i vair aprendre-hi coses, tant al llibre com al propi acte.

Aquesta setmana m’he perdut diverses xerrades que m’hagués agradat sentir:

  • DIjous al vespre m’hagués agradat assistir a una xerrada de Mar Camacho (@marett) a l’ICE, a les jornades #5ticice, sobre innovació a l’educació amb estris digitals, però no vaig poder.
  • A la Catosfera, ahir al matí, dissabte, hi havia una taula rodona sobre discurs femení a la xarxa, amb @mferres entre les ponents. Simultani amb l’acte de Cassà de la Selva.
  • Ahir al vespres a Santa Cristina d’Aro, es va fer xerrada sobre “La Màgia de Roberto Carlos”, amb el cantant d’aquest nom. No es pot fer tot.

I precisament perquè no es pot pas fer tot, avui diumenge ha coincidit que tenia dos dinars a la vegada. Ens hem hagut de repartir. En el dia més esplèndid del mes d’octubre, sense pluja i amb un sol radiant, he pogut copsar l’efecte de la natura (les fortes pluges) a les rieres de La Garrotxa, i l’efecte del bon menjar en els paratges més idíl·lics d’Olot (La Moixina). I encara m’he perdut la presentació d’un llibre sobre ermites, a l’hostatgeria dalt de la Mare de Déu del Mont, i fins i tot la festa major de Cabanelles, vinculada a la família.

No, no es pot pas fer tot.

Al meu timeline de twitter d’aquesta setmana hi veig petites píndoles de coses variades. És una sort tenir una forma de recollir molt ràpidament allò que trobo pel camí.

Diumenge la UdG va estrenar canal d’alertes a telegram, donada l’alerta per fortes pluges. No acabo de veure’n la seva utilitat, però sembla que sí que n’és d’útil.

Foto: El Montferran, a l’Alta Garrotxa

News Reporter