Si hi ha una cosa tradicional (en els darrers 30 anys) a Girona, són les barraques. Botiguetes de beure i menjar que acompanyen els concerts de la zona de La Copa, a la Devesa. Van començar sota la via, prop del riu, abans que la zona propera a l’entrada de Girona pel nord es reurbanitzés. Com passa amb tot, van tenir un màxim, i ara sembla que van de baixa, no se sap ben bé per què. El nostre equip de volei, l’AVAP, i havia estat més d’una vegada, era un bon lloc per aconseguir diners per passar l’any. Ara, els nostres descendents-jugadors (o millors dit, les nostres descedents-jugadores, perquè el volei s’ha femenitzat moltíssim) hi tenen barraca encara. Entre les vàries barraques vinculades a la UdG, la de l’AVAP és, encara, la meva. No és pas nostàlgia, és que algunes coses queden “hardcoded” al cervell.
I explico això perquè la UdG està immersa en una forta propagada dels Alumni, exestudiants de la UdG. Jo vaig estudiar 3 anys al Col·legi Universitari de Girona, però vaig fer 2n cicle, doctorat i vaig ser professor titular a la UAB. Suposo que hauria de ser “alumni” de l’Autònoma. De fet, és tan important això de sentir-se orgullós de la teva universitat? En tot cas, sempre dic que la meva universitat mare és la UAB, i no passa res. De fet la UdG en va sortir en bona part el 1991, quan l’Estudi General de Girona se’n va segregat i unir als centres dependents de la Universitat Politècnica de Catalunya. Suposo que cadascú deu viure les coses de forma diferent. Jo sóc professor de la UdG, i n’he estat de la UAB, i he sigut postdoc de la UC Berkeley, he fet una estada a la Univ. Georgia, Athens… No m’acaba d’agradar això de “sentir-se orgullós de…”, perquè crec que el que cal és tenir un sistema universitari bo, i afavorit que les universitats de tot el món permetin estudiar tothom, sense discriminació per cap raó.
Ha estat aquesta setmana una mica rara, perquè dilluns va ser festa local (Festa Major de Girona), dijous Festa de Tots Sants, divendres mig pont… Les Fires de Girona aquesta setmana ho impregnen tot, i per això dilluns i dimecres a la tarda el nostre grup de Màgia i Ciència vam ser a l’stand de la UdG a la Fira de Girona per fer jocs de màgia i ciència. Bé, de fet jo vaig ser poc actiu, només dilluns vaig fer un parell de jocs, perquè hi havia també en Fernando Blasco. Dimecres, no en vagi fer cap. Perquè em sembla molt més interessant que els joves estudiants del Campus d’Estiu de Màgia i Ciència siguin els qui presentin els jocs. Els serveix molt per practicar. Encara que la pluja d’aquests dies hagi fet que l’assistència a la Fira no hagi estat tan elevada com d’altres anys.
Dimecres vaig tenir el primer examen d’aquest curs (vull dir, que jo el posava i que altres se n’examinaven). He canviat una mica el format de la prova, per poder avaluar millor el que han après els estudiants (3r de Biotecnologia, assignatura de Cinètica Química). Aquest any explico menys conceptes jo, però demano que n’aprenguin més amb els mtarials disponibles a la xarxa (i als llibres de text, és clar, que són molt bons).
Avui diumenge l’equip QuantumBTT hem anat a descobrir un lloc nou: el Golf PGA de Caldes de Malavella, i els nous camps de futbol del Girona FC. En tornar, hem passat per les fonts de l’Onyar, un espectacle de la natura i de l’aigua gràcies als xàfecs d’aquests darrers dies. I aquest vespre, els focs artificials, que l’any passat no es van fer. Esepro que aquest esclat químic de color, el dels focs, sigui un senyal de progrés i que les coses puguin millorar.
Fent un repàs a les coses interessants que he vist aquesta setmana, puc comentar l’entrevista del Diari ARA a en Guido Ramellini, sobre les matemàtiques, el MMACA i el congrés Matrix que es farà a partir de demà a Cornellà. M’agrada molt que en Guido i comanys seus, a qui tinc la sort de conèixer, promoguin les matemàtiques… però crec que ho fan “invadint” els altres camps del coneixement, sobretot les ciències “dures”. Que està molt bé, per cert… perquè una cosa és clara: sense matemàtiques, no hi ha ciència, o al menys no veig pas com n’hi pot haver. Però una cosa és les matemàtiques com a eina, i una altra com a disciplina d’estudi i de recerca. A l’entrevista amb en Guido sembla que estudiar matemàtiques és com estudiar altres coses. Doncs crec que no. És molt més difícil, per això hi ha poca gent que n’estudiï. I pel que fa al seu ensenyament, que és fonamentalment del seu ús com a eina, a secundària segur que professors de ciències poden fer-ho força bé, i de fet hi ha molts de físics, enginyers, químics i biòlegs que fan de professors de matemàtiques.
Demà comença el 2n període d’aquest 1r semestre a la UdG, amb nous horaris, pràctiques de laboratori i de comunicació científica… I també acabar de planificar les activitats per a l’Any Internacional de la Taula Periòdica. I sobretot, començar la Setmana de la Ciència. Dijous, tinc prevista una xerrada a l’IES Vicens Vives de Girona, on parlaré del Cub de Rubik i la intel·ligència artificial, una de les meves dèries. Serà divertit.