Weeknote WN201845 – Estanys

Una de les competències d’un director de departament és, a més de dirigir el departament, contribuir a la vida comunitària i al dia-a-dia. Per això, dimarts vaig ser a la Comissió de Govern de Ciències. Hi havia dos punts que trobo rellevants: primer, els Treballs Final de Grau, que ara són obligatoris per a tots els estudiants a punt de graduar-se. L’altre, la seguretat a l’edifici de ciències.

Els treballs final de grau han esdevingut una eina molt atractiva perquè els professors-investigadors de Ciències puguin progressar en la creació de coneixement, i perquè els quasigraduats puguin fer una incursió en el món de la recerca (o si volen, en el món de l’empresa). Aquest aspecte molt positiu, però, es veu comensat parcialment per un altre menys positiu: al 2n trimestre de cada curs sol haver-hi pels laboratoris de recerca un munt d’estudiants que ocupen espai, gasten reactius, i sobretot demanen una atenció (formació) en forma de temps i d’energia. No hem acabat de trobar encara la fòrmula òptima per arribar a un equilibri entre tot plegat, però en tot cas en general tothom està força satisfet de com evolucionen els Treballs Finals de Grau (i de Màster, és clar). Pel que fa al nostre Departament, no ens costa pas gaire que el professorat ofereixi propostes de treball, i tothom és conscient que cal repartir-se la feina formativa i que dirigir TFGs és positiu.

El tema de la seguretat ha anat agafant importància en els darrers temps, i més que mai hem de ser conscients dels perills que hi ha en un edifici on hi ha gasos, dissolvents, reactius, … A vegades les situacions de pressa han provocat que la seguretat no sigui òptima (però s’ha avançat moltíssim des dels temps de la Casa de Cultura de Girona!). En els darrers anys, i sobre tot en aquests dos últims, a l’edifici de Ciències la detecció de situacions de perill ha millorat molt. I no pas perquè abans no es complís la normativa… és que la normativa s’ha fet més estricita i ha millorat. El nostre Departament treballa de bracet amb el deganat i l’administració per impulsar, doncs, millores en la seguretat en el treball i en l’estudi. Amb l’ampliació de l’espai assignat al Departament de Química, s’ha pogut ampliar l’espai de passadís, posar armaris de seguretat, reubicar equipament… I en els propers mesos, hi hauran actuacions en l’estructura de l’edifici per adequar-lo a l’actual normativa.

Aquesta setmana han començat els actes de la Setmana de la Ciència 2018. Dimecres vaig anar a l’IES Vicens Vives a fer una xerrada, i djous vaig ser a la reunió del Comité Catalitzador de l’#aitp2019 (n’he fet entrades pròpies al blog, és clar). La setmana entrant hi haurà molta més activitat, que tinc previst completar divendres 23 de novembre. Algunes de les activitats són a nivell universitari, i d’altres fer xerrades en centres de secundària o primària. De fet, les de primària són les més complicades, perquè encara no saben què és una molècula, i molt menys saben què és la quàntica.

Avui amb l’equip #QuantumBTT hem fet una llarga excursió als Estanys de Sils, ufanosos amb les pluges d’aquesta tardor. 67 km que en BTT són molts, perquè les rodes tenen molt de fregament, sobre tot als curts trams d’asfalt, difícils d’evitar. Els Estanys de Sils, dessecats primer i ara recuperats, són un bon exemple de vida amagada, d’ànecs, de plantes, de camins, de Pont del Diable, de pont de la línia d’Alta Velocitat…

Aquesta setmana he vsit un article rellevant en l’àmbit comunicatiu: Gen-Z employees don’t do email. (Emojis have forever changed business communications. And that’s a good thing). Parla de la utilització dels emojis en la comunicació professional, i també en la més emocional. He pensar-hi una mica més, però em pregunto si no estarem evolucionant cap a un tipus d’estructura basat en ideogrames, com el xinès, o mixte, com el japonès. I per què no s’ha de fer servir el correu electrònic? Es tracta de l’eina que ha democratitzat la comunicació interpersonal, i encara no ha trobat substitut, per més que s’intenti. I si els joves no el volen fer servir, no passa res. Quan entrin al món laboral, ja entendran per què és bo fer-lo servir.

 

News Reporter