Weeknote WN201846 – Pluja

Estem passant des de fa dies a Girona un període plujós, que em recorda una mica allò que tinc idealitzat de petit. Sense comparar-ho amb els aiguats de finals del 60, és clar. Però avui l’Onyar, les rieres i els torrents gairebé sempre eixuts baixen furiosos i ufanosos del seu poder. Ni avui ni ahir hem pogut sortir en BTT, i hem hagut d’anul·lar una caminada per l’Empordà. És la tardor.

Aquesta setmana he continuat amb les meves tasques docents: tutories dins del Pla d’Acció Tutorial de Ciències (individualitzades), cinètica química de 3r de Biotecnologia, i la part de comunicació oral de les pràctiques de tècniques científiques integrades. Pel que fa a aquestes pràctiques, he notat que el nivell mig dels estudiants de 1r ha millorat força. Suposo que la comunciació oral és una cosa que es va cuidant més als centres de secundària. Veurem els altres grups que he de tenir fins a gener.

Dimarts vam tenir una reunió de la comissió permanent del Departament de Química, per discutir temes urgents. Ara mateix tot el Departament (i tota la UdG) està immersa en una frenètica activitat administrativa comptable, perquè molts d’ajuts s’acaben ara al novembre o a final d’any, i si no s’ha pogut executar el pressupost, es perd la quantitat no feta servir. Això comporta una sobrecàrrega de l’administració i una mica de stress entre el professorat.

Dimecres vaig tornar a fer classe de màgia matemàtica al curs d’Evualà que es fa al Centre Cívic de Santa Eugènia. Només hi vaig fer dos jocs: el spelling i el baby hummer, però els estuidants van quedar astorats de l’impacte que tenen. Són jocs que solem fer, o bé camb cartes franceses, o bé amb cartes de la taula periòdica – o fins i tot amb fotos. La mitja dotzena d’estudiants del curs de màgia són molt aplicats i la veritat és que tenen moltes ganes d’aprendre – i de practicar, és clar.

L’activitat de dimecres i dijous, dates centrals de la Setmana de la Ciència, ha estat molt elevada. Dimecres al St George’s School amb en Pep Duran, i dijous a l’Escola de Besalú. A més dijous també vam fer la taula rodona d’intel·ligència artificial i química, el g4g-com i el Toc de Màgia i Ciència. Tot plegat ho he anat recollint al blog, així que no ho comento aquí.

Però sí que vull dir que els temes d’intel·ligència artificial i de computació quàntica segueixen interessant-me molt, i més després de la taula rodona de dijous. He vist, per cert, dos jocs de computació quàntica, que s’afegeixen al tres en ralla quàntic que ja coneixia:

Vull aprendre una mica bé sobre IA, sobre QC… Pel que fa a la computació quàntica, he mirat una mica IBM Q i Qiskit que té quatre mòduls que corresponen als quatre elements químics de l’antiguitat: aire, foc, terra i aigua. El d’aigua és precisament el que té mòduls de química. Pel que fa a IBM Q, aquesta setmana he vist Crean vida artificial cuántica en la nube, així que hauré de posar-m’hi una mica i evolucionar de programador FORTRAN a programador per a Qiskit… De fet se’n parla també a Cómo programar un ordenador cuántico «de verdad» y empezar a hacer experimentos: el IBM Q.

i també aprofitar per aprendre Python, perquè sempre ho dic i no acabo fent-ho. Hauré d’esperar a tenir temps disponible, potser per Nadal. Per cert, m’ha fet gràcia una gràfica on s’hi veu que Python és el llenguatge de programació més popular… però on el FORTRAN encara aguanta bé. Em pregunto on és el BASIC… tan fàcil que és escriure-hi programes curts!

Un dels molts dèficits meus de formació, degut a les tendències dels 60, és la musical. Per això tinc ganes de fer un curs de piano (electrònic). Servirà la meva habilitat al teclat de l’ordinador per aprendre ràpidament a tocar el teclat (musical)? Quan tindré temps m’hi dedicaré… Per exemple, amb aquest curs.

Entre d’altres tweets interessants, aquesta setmana n’he trobat un per vèncer el polígraf, és a dir psicologia… i un sobre memòria, que m’ha agradat perquè als campionats hi ha la memorització de jocs sencers de 52 cartes de pòker… Un campió ha pogut memoritzar les 52 cartes enb 16 segons… he de millorar, doncs, encara.

I un sobre Radar Quàntic, fent servir feixos de fotons entrellaçats, que afegiré a la meva col·lecció de recursos sobre criptografia quàntica. El problema és que no se sap ben bé encara si aquest radar funciona.

I m’ha fet content que algú pensi en que s’acabi aquesta moda de les apps de mòbil, havent-hi una cosa tan bona con els navegadors.

Aquesta setmana he començat a llegir el llibre “Homo Deus”, de Yuval Noah Harari. I també, gràcies a una entrada de Boing-Boing, el llibre “Win Bigly”, sobre la persuasió al món de les fake news. Dos llibres apassionants.

News Reporter