Weeknote WN201847 – Catedral

La Setmana de la Ciència havia acabat formalment la setmana passada, però encara he fet una activitat que hi està relacionada, abans d’ahir a El Far d’Empordà. No estic acostumat a fer tallers i xerrades per a escoles de primària, i per això haver anat a Besalú fa pocs dies, i divendres a El Far, ha estat una bona forma de copsar la realitat de les aules, una realitat positiva, amable i tranquil·la.

Estem en unes setmanes de feina intensa, entre les Fires de Sant Narcís a primers de novembre, i el pont de la Purissima al desembre, i sobretot, a nivell d’universitat, als darrers dies de poder imputar despesa, perquè la gestió econòmica tanca a finals d’aquest mes. No he acabat d’entendre mai perquè hi ha tants de problemes administratius com perquè el desembre sigui inhàbil per a compres i despeses, suposo que deu haver-hi raons poderoses que facin que l’administració universitària compliqui tant la vida del professorat-investigador. Això em fa constatar que destino molt de temps a la gestió diària dels projectes, massa.

Aquesta setmana m’han sortit noves oportunitats per fer activitats l’any vinent, l’Any de la Taula Periòdica. A vegades cal contestar ràpidament, a vegades no sé encara l’agenda que tindré en un determinar període. I cal combinar-ho tot amb l’agenda docent i l’agenda de congressos investigadors.

Ahir vaig participar en una visita guiada a la Catedral de Girona, centrada en les llegendes dels Segles XIV i XV que hi estat associades, sobretot amb l’Emperador Carlemany. Van ser dues hores d’explicació a càrrec del professor Joan Molina, de l’àrea d’Història de l’Art de la UdG. Més enllà de l’interès del tema, de conèixer anècdotes, de saber coses sobre la rivalitat entre Sant Fèlix i la Catedral (i de menjar uns bons xuixos abans de començar, de bon matí), la visita em va servir per a una altra cosa. Ser davant d’un professor de la UdG divulgant coneixement del seu àmbit, com a ciutadà corrent, em va fer pensar en el que deuen percerbre els ciutadans corrents quan els científics expliquem coses, en les xerrades, tallers i visites que muntem.

Vaig sortir content de la visita, sabent més coses que abans, i entenen coses que sempre m’havia preguntat, en el camp de la història. No sé si això passa també quan es tracta d’assumptes de ciència. La veritat és que no solem avaluar gaire les visites que fem, més enllà de “què us ha semblat” o de rebre comentaris directes i indirectes – normalment només rebem els positius, i no solem obtenir comentaris crítics constructius.

Les fonts d’informació que segueixo, vàries d’americanes, han disminuït la seva intensitat amb la festa de Thanksgiving – i després amb el Black Friday i demà continuarà amb el Cyber Monday. Dijous i divendres realment la ràdio i la propaganda per Internet era només de Black Friday. Més enllà de la seva dubtosa relació amb les tradicions catalanes, no sé si en el nostre context de període nadalenc fins al 6 de gener, té tant de sentit com per als americans, amb un període que es tanca per Nadal, i on de fet la festa de Thanksgiving és més important que no pas el propi Nadal.

La llengua

Dijous vaig poder anar a sopar a un restaurant amb una exposició ben interessant sobre frases en temes de llengua, a càrrec de La Incorrecta. Em va agradar especialment “Jo també enyoro els accents diacrítics“. Paga la pena de seguir el seu timeline a twitter. Veure els errors a la propaganda d’aquests dies és colpidor.

I el nou web personal, com està?

Doncs no acabo de trobar el temps ni la creativitat per impulsar-lo. Tinc vàries pantalles obertes al meu navegador fent servir w3.css, però el problema és què posar-hi. La versió actual de la meva pàgina web personal de fet em sembla pitjor que la que tenia a mitjans de la primer dècada d’aquest segle. Miraré que aquesta tercera versió sigui més informativa i més útil, per a qui la visiti, i per a mí mateix. Una de les seves utilitats ha de ser servir-me per a l’Any Internacional de la Taula Periòdica, que començarà ben aviat, ja que tenim previst inaugurar-lo a primeres de febrer. Així i tot, voldria fer articles des de l’u de gener.

Les curiositats de la setmana

He vist que a Sevilla han fet la 8a edició dels Premis Blogosur, premiant blocaires i piuladors. Això m’ha fet recordar els Premis Blocs Catalunya, que durant varis anys van ser molt útils per fomentar els blogs. Però ara, amb l’increment del caràcter efímer del que es diu, i amb l’avenç imparable de la comunicació simple fent servir imatges (instagram), costa trobar blogs premiables.

La veritat, em va fer força gràcia un tweet en què es preguntava a quina edat ens adonem que en una carta del 8 de diamants s’hi pot veure un 8 a dins. Una mica com la “C” de la marca Carrefour. Jo, francament, no l’hi havia vista mai. Igual que l’autor del tweet, per cert.

La recerca

Dimarts ens van acceptar un article per a publicació, amb coautors Miquel Solà i Jordi Poater. Es tracta d’una publicació sobre aromaticitat, un dels temes clau que investiguem, i l’hem feta a una revista en Open Access: Frontiers in Chemistry: Aromaticity Determines the Relative Stability of Kinked vs. Straight Topologies in Polycyclic Aromatic Hydrocarbons. Abstract:

It is well-known that kinked phenacenes are more stable than their isomeric linear acenes, the archetypal example being phenanthrene that is more stable than anthracene by about 4–8 kcal/mol. In previous studies, the origin of the higher stability of kinked polycyclic aromatic hydrocarbons (PAHs) was found to be better ?-bonding interactions, i.e., larger aromaticity, in kinked as compared to linear PAHs. Some years ago, however, Dominikowska and Palusiak (2011) found that dicationic linear anthracene is more stable than the dicationic kinked phenanthrene. Therefore, these authors showed that, in some cases, the linear topology in PAHs can be preferred over the kinked one. Our results using energy decomposition analyses in combination with the turn-upside-down approach show that the origin of the higher stability of dicationic anthracene is the same as in the neutral species, i.e., better ?-bonding interactions. A similar result is found for the kinked and straight pyrano-chromenes. We conclude that the aromaticity is the driving force that determines the relative stability of kinked vs. straight topologies in PAHs.

 

Aquest article intenta proporcionar les raons per les quals una estructura policíclica és plana o no n’és. La planaritat és important de cara a la reactivitat d’aquestes espècies i a la possible formació d’estructures més grans, d’aplicació en nanotecnologia i en altres entorns de la química.

La sortida en BTT

Avui amb l’equip QuantumBTT hem pujat a Sant Grau, prop de Girona, són més de 400 m de pujada que a trossos alguns hem hagut de baixar de la bicicleta. Però la recompensa és forta, per la vista, pel paisatge, per l’olor de bolets. No es veia gaire bé el mar, però sabem intuir-lo. I la neu de les muntanyes pirinenques ens anuncia que “Winter is coming”:

News Reporter