Aquesta setmana ha sigut estranya, com sempre n’és la setmana amb dues festes una mica estranyes: la de la Constitució Espanyola, i la de la Immaculada. Dijous vam anar a caminar per l’Alta Garrotxa amb la família, amb una visió impressionant de Sant Aniol d’Aguja, dels boscos, de la riera, del Salt del Brull. La Garrotxa té contrades meravelloses, i la vall que comença a Sadernes és espectacular, sota cingles majestuosos i la mirada del Bassegoda.
He vist aquesta setmana al Times Higher Education que alguna universitat holandesa està considerant crear places de professor permanent pensades per a un perfil només docent o majoritàriament docent. No acabo de veure que això hagi de ser així, hauria de pensar-hi més, però en la meva llarga experiència universitària sempre he pensat que un professor universitari de debó ha de ser a la vegada docent i investigador. Diu aquesta notícia que
These positions would not be explicitly labeled “teaching professors” — “it should not become a B track,” Letschert said — and would still require the professors to conduct research, she explained. But the pressure to win grants would be relaxed, she added. One idea is to require these professors to have master’s degrees in educational science.
És a dir, ja abans de començar es reconeix que es tracta de professorat de “nivell B”. No és pas fàcil.
Em fa gràcia que es segueixen sintetitzant compostos amb enllaços curiosos, com el rècord mundial de llargada d’enllaça entre dos carbonis: 1,93 Angstroms. Fa temps que vaig recollint notícies com aquestes a twitter amb el hashtag #quirkchemistry. I francament no sé si serà gaire ben rebut el llibre de químca orgànica per a nadons Organic Chemistry for Babies i que sembla que aviat formarà part d’una col·lecció on també es parlarà als pares de nens petits de física quàntica i xarxes neuronals. Seriosament, em sembla una bona idea… però caldrà veure’n la seva implantació en la pràctica.
M’ha agradat la guia d’avaluació de la divulgació científica de la CRUE. L’he de mirar més, però fonamentalment hi estic d’acord. Una altra cosa és que se’n fa, és clar. Crec que en cap cas ha de remplaçar l’avaluació de la recerca. Perquè una cosa és divulgar, i una altra investigador sobre divulgació i comunicació científica.
Com a curiositat de la setmana, l‘adaptació en forma de joc de l’episodi “Nosedive” de Balck Mirror. Un episodi relacionat amb les xarxes socials, la percepció social i la reputació… i el seu mal ús, és clar.
I aquesta setmana ha fet 11 anys del meu registre a Facebook. Una xarxa social que mai no he sapigut o volgut fer servir plenament. I que aviat treuré del meu mòbil, perquè ha quedat clar que recopila moltes dades meves.
Hem estat treballant pel projecte de Màgia i Ciència amb l’Anna i la Judit, és clar… i també per a les activitats del proper #aitp2019. Això, no s’atura.