Aquest és la setmana prèvia a les Festes de Nadal, on tot s’ha d’acabar i tot s’ha de fer. No he tingut classes (ja he acabat la docència de Cinètica Química a Biotecnologia) ni pràctiques, però sí exàmens. A la UdG, potser la principal notícia ha estat el Claustre de dijous. Abans de la modificació de la LRU, el 2002, el Claustre tenia una funció ben important, tan de control com d’elecció del Rector. Ara és més aviat un òrgan amb àmplia presència de la comunitat universitària on el punt clau és l’informe del Rector (o Rectora) i la votació corresponent.
Dijous el Rector de la UdG Quim Salvi va fer el seu informe, de fet és la primera sessió de Claustre que presideix. L’informe va sortir aprovat per majoria còmoda, encara que no va pas haver-hi gaire assistència. La veritat és que, malgrat que segurament que ho ha intentat, no s’acaba de trobar la forma idònea per presentar l’informe. En general, tots els informes dels rectors anteriors, i ara continua, són una juxtaposició amable de coses, vinculades al programa de la candidatura amb el qual es van presentar a les eleccions. Potser no es pot fer d’una altra forma, i segurament qui ho presenta es veu limitat pel fet que l’informe es votarà i, encara que no passa res si no guanya la votació, la veritat és que es fa estrany que es pugui governar sense un suport del Claustre. A més, la discussió posterior a l’informe, prèvia a la votació, és poc àgil, cosa lògica en un òrgan tan nombrós. Una cosa que sempre m’ha quedat clara de tots els informes que he presenciat, és que els rectors volen el millor per a la Universitat.
A part de la 3a i última jornada de la sèrie sobre Intel·ligència Artificial a la Butaca Casademont (dilluns) i el trinxat de dijous amb en Salvador Macip (dijous al vespre), aquesta setmana he après coses i he vist coses interessants per la xara. Per exemple, un post de boing-boing m’ha fet pensar que puc millorar la meva lletra manuscrita (que tinc dolenta, excepte que escrigui igual que ho feia a l’escola, a poc a poc): hi ha un video interessant. Res no em fa més ràbia que escriure una cosa per recordar-la… i després no entendre la meva pròpia lletra.
Malauradament, he vist que la Unviersitat de Bangor, a Gal·les, que vaig visitar no fa pas gaire, té la intenció de tancar el Departament de Química i els estudis de química per manca d’estudiants. Una pena des del punt de vista científic, a part de lingüístic, és clar.
Una de les meves dèries, la bicicleta, xoca contra una de les dèries de l’altra gent, cada cop més: la bicicleta elèctrica. En l’article de Boing-Boing Bike nerd vs e-bike: wrapping it all up s’hi fa una reflexió interessant. Pel que fa a l’exercici que s’hi fa, amb bicicleta elèctrica (grans discussions que tenim amb el cap del Servei d’Esports de la UdG, en David Grau 🙂 ), l’article diu
your energy expenditure drops by 24% for a given trip on an e-bike versus a regular bike. It’s like you’ve taken a rasp file and gnawed off the sharp edges of your ride, making things softer and gentler, but still leaving a lot of what you came for.
Aquesta setmana s’ha sapigut el resultat dels premis de recerca de la Universitat Politècnica de Madrid. El de divulgació i comunicació l’ha obtingut en Fernando Blasco. Estic molt content, perquè se’l mereix. Felicitats!
Entrem a la setmana de Nadal. Poca activitat acadèmica a la Universitat, encara que els professors no parem mai… però si que baixem el ritme. Bon Nadal!
Ahir vaig anar en BTT i vaig fer una bona foto prop de Llambilles. Voldria comparar la foto amb la del Solstici d’Estiu, d’aquí sis mesos (potser en tinc ja alguna d’altres anys). He de veure la inclinació de l’ombra dels pals. Una mica d’astronomia pràctica sempre va bé.