Aquest matí ha tingut lloc a Facultat de Química de la Universitat de Barcelona la 35a reunió de la Xarxa de Referència de Química Teòrica i Computacional de Catalunya. Evolució de l’anomenat Grup de Química Quàntica, és una tradició llarga que els que formem part d’aquest col·lectiu, un bon piló de grups de recerca catalans, ens agrada mantenir.
Avui hi ha hagut diverses conferències plenàries i també comunicacions orals curtes.
Per iniciar la sessió, en Francesc Illas ha volgut fer un cop d’efecte i ha mostrat una tarja perforada. En el meu cas, en vaig fer servir poc temps, primer com a estudiant de 5è a Programació i Documentació, i després al llarg de la tesina. Per sort, va arribar el VAX/VM 11/780 i vam treballar amb terminals interactius. També ha comentat el DCT-500 Univac que connectava amb Madrid, i on vaig fer molt de càlculs amb el programa MINDO/3. Molts de joves no hi han entès gaire res, suposo…
En Jaume Olivella ha fet un repàs a l’evolució del grup i a com ha esdevingut un conglomerat molt potent d’investigació reconegut internacionalment.
Així doncs, les principals comunicacions les han fetes en Santiago Olivella, en Ramon Carbó-Dorca, i en Joan Bertran (el meu director de tesi), perquè van ser una mica els fundadors de la Xarxa a la dècada dels 80.
Hem tingut una comunicació de machine learning en química, que m’ha interessat molt i que afegeixo a la llista de coses per entendre.
A la represa, he tingut l’honor de fer de Chairman d’una sessió, precisament amb la conferència plenària del nostre professor emèrit Ramon Carbó-Dorca, que ha fet una bona pinzellada de matemàtiques de la taula periòdica. Per exemple, en Ramon ha suggerit que podria haver-hi alguna raó que lligués les propietats dels elements químics de número atòmic primer (Z=1, 2, 3, 5, 7, 11, 13, 17, 19, etc.)
Al llarg de la seva xerrada de tres quarts d’hora, en Ramon ha esmentat un dels meus llibres de capçalera: Flatland, una visió científica d’un món bidimensional on la tercera dimensió no hi existeix. De fet, segueixo intentant trobar la font que esmenta Martin Gardner en un dels seus llibres, sobre com seria una Taula Periòdica en un món 2D.
Havent dinat, el meu director de tesi, en Joan Bertran, ha fet una comunicació sobre la seva recerca actual en reaccions catalitzades per l’aplicació d’un camp elèctric uniforme. M’ha agradat veure com el Dr. Bertran continua el tema de la meva tesi… ha citat articles de la meva època de postdoc a la UAB, cosa que m’ha fet molta il·lusió (i que el tema segueixi vigent, és clar).
Abans de marxar, he pogut assistir també a una curta xerrada d’en Jesús Giraldo, de la UAB, amb qui vaig compartir època d’investigació a la UAB. Amb el grup que acollia en Giraldo, de bioestadística, competíem pel temps de càlcul als ordinadors VAX/VMS que a la segona part de la dècada dels 80 teníem a l’Autònoma. Una competència sana.