Al LSE Impact Blog hi llegeixo l’article Building online personas: Has social media become an exercise in self-branding? que es va publicar ja fa alguns mesos. Especialment referit a twitter com a xarxa social oberta, s’hi comenta la capacitat de diversificar i ampliar la identitat, respecte de mantenir una “marca” forta i menys ampliada. Amplificar vs ampliar, és a dir.
Per a això es fa servir una metodologia atractiva, referida als retweets (encara que crec que els retweets m’empipen al timeline). Com són els retweets d’un usuari, i com podrien ser segons el seu perfil de persona digital (online persona)?
Aquest post recorda que les xarxes socials permeten expressar-se fàcilment, crear i reforçar la marca personal i fins i tot reinventar-se.
social media provides more than just a channel for disseminating personal brand content: it provides the content itself. In fact, it is possible to develop a social media presence without expressing a single original idea, simply by re-posting content created by others. This means that, with relatively minimal effort, users can use social media platforms to reinvent themselves.
Al final d’aquesta entrada, hi ha una referència a una entrada-entrevista de 2016 titulada Q+A with Bonnie Stewart: “We are part of a society and an academy where the personal/professional divide is blurring” Bonnie Stewart comenta l’assumpte de les identitats digitals, de les marques personals:
Because Twitter operates as a relatively open network, as mentioned, it makes participants’ communications visible to people they may not already know. This is at the root of many of the benefits of Twitter for academics…new audiences, new contacts, new perspectives and resources…but it’s also at the root of new vulnerabilities. Two factors combine to create risk in this kind of open public space – first, the overarching phenomenon of callout culture, which can be wielded to challenge or protect particular orthodoxies, and second, the collapse of oral and literate cultural habits and audience expectations.
Jo ho he tastat personalment. Twitter (i d’altres xarxes socials) m’han obert portes i m’han ampliat els hortitzons. I si no vols sentir fressa, no obris la finestra, és a dir, no segueixis perfils poc interessants o no constructius, o que no proporcionin contingut original. No és pas fàcil, però ho intento.
Es parla a aquest segon post de l’open scholar, és a dir, de l’acadèmic obert. No hi havia caigut, però suposo que lliga amb el coneixement obert. Interessant.