Per fer més entenidora la Taula Periòdica dels Elements Químics, potser seria bo contextualitzar-la en l’escala meso, i situar-la entre les partícules subatòmiques i els blocs moleculars constituients de la vida. El elements químics es poden classificar pel número de protons de cada àtom (número atòmic), que actualment arriba fins a 118, encara que a cada element pot haver-hi diversos isòtops, segons el número de neutrons que acompanyin els protons del nucli.
De la Taula Periòdica dels Elements Químics
Es podria anomenar els elements amb el seu número atòmic (la reactivitat dels isòtops d’un determinat element no sol varia pas gaire), però s’ha donat als elements un nom, abreujat amb un símbol atòmic. De fet, alguns tenien nom desde temps antics, molt abans que se sapigués que eren elements, per exemple el ferro. D’altres han obtingut nom fa ben poc, com els que es van sintetitzar i reconèixer com a sintetitzats el 2016. Així doncs, els àtoms són per un cantó les peces amb les quals es formen totes les substàncies (com si fos un lego amb 118 tipus de peces), i per un altre els noms dels elements (i més fàcilment, les seves abreviatures) són l’alfabet que permet anomenar més fàcilment aquestes substàncies.
De les partícules subatòmiques
Per sota del nivell atòmic i molecular hi ha les partícules subatòmiques. L’electró és una partícula fonamental, però els protons i els neutrons no en són pas, i estan formats, segons la teoria estàndard de la física, per altres partícules. Hi ha diverses taules per mostrar-les, però no adopten pas la forma de la taula periòdica. He de reconèixer la meva inexpertesa en aquest camp, més enllà de les partícules subatòmiques habituals en química.
Les partícules subatòmiques tenen nom i tenen símbol.
No acabo de copsar la seva validesa, però he trobat un article sobre una tp basada en el número de neutrinos on s’ubiquen les partícules subatòmiques en la graella d’una TP química, d’acord (segons l’autor) al número de neutrinos de la partícula.
Del nivell biomolecular
Pel cim del nivell atòmic i molecular, en l’àmbit de la biologia hi ha al menys dos nivells que admeten classificació: la dels aminoàcids, que són 20 molècules diferents que formen totes les proteïnes, i les pròpies proteïnes.
Els aminoàcids, cadascun dels quals es pot dibuixar i anomenar amb els seus elements constituients, reben un nom, una abreviatura, i fins i tot una sola lletra, que fan servir sobretot la gent de bioinformàtica. Les proteïnes reben un nom i una abreviatura, que solen fer servir la gent de bioquímica.
Per als aminoàcids, hi ha intents de classificació visual en forma de taula periòdica. De fet és una classificació que intenta agrupar els aminoàcids que tenen propietats semblants.
Un nivell més amunt
Fa poc la revista Science va publicar un article que vertebrava les interaccions quaternàries entre proteïnes en una espècie de taula periòdica, de fet una classificació amb dues variables. No sóc expert tampoc en aquest camp, però sembla que és ben útil: Taula periòdica de complexos de proteïnes
En definitiva, estem davant d’una espècie de jerarquia de classificacions, noms i composicions de la matèria: partícules subatòmiques, àtoms, aminoàcids i proteïnes, les tres primeres, amb nom i amb abreviatura. Però només la taula periòdica dels elements té a més una ordenació natural: el número de protons del nucli. Això fa de la Taula Periòdica dels Elements Químics una classificació especialment encisadora. I per això paga la pena celebrar aquest Any Internacional #aitp2019.