Per tal de preparar la xerrada de Scientix, m’he entrentingut una mica a buscar analogies que compleixin tres condicions: que els objectes estiguin numerats, que les seves propietats es repeteixin periòdicament, i que la seva classificació per columnes també proporcioni propietats semblants, però no pas iguals.
El piano té 88 tecles, el nom de les quals es repeteix cada 12 tecles. Naturalment el nom s’ha d’acompanyar d’un subíndex, per diferenciar un Do d’un altre Do.
En un blog sobre música i química (poc científic) hi he trobat una referència a la relació entre taula periòdica i piano, encara que per raons diferents:
There are 88 keys on a piano that span just over seven octaves. Each octave is composed of eight notes (do – re – mi – fa – so – la – ti – do). If you take a look at the second and third rows of the periodic table there are eight elements, based on John Newland’s chemical theory of octaves proposed in 1866. This law of octaves is derived from the fact that eight electrons can fit within the second and third orbital of an atom, just as eight musical notes fit within the diatonic scale of an sonic octave. In theory a person could map the 88 notes of the piano onto the first 88 elements of the periodic table and compose music through a study of actual chemistry
Al mateix article hi ha altres comentaris sobre química i música que no deixen de ser curiositats, i que deixo per a un altre dia.
A la figura hi tenim, entre C6 i C5 (dues tecles Do), al cim, diferents files. La primera, la de més amunt, podria ser la més greu. Qualsevol tecla de la mateix nota més avall tindria un múltiple de la freqüència de la tecla superior (una fila i l’anterior tindrien relació 2:1). La relació de freqüència entre un Do i el seguent és de 2. Quan més avall i més a la dreta de la imatge, seria una nota de to més agut.
Donat que el piano té 81 tecles, no costa pas gaire imaginar-se una espècie de taula periòdica amb les 88 tecles ordenades per 12 columnes. De fet es podria posar a cada casella la seva nota e una partitura de piano. Si tinc temps, la faré. Hauré de trobar algun web que generi la imatge de cada nota, i després caldrà posar-la en un full de càlcul o fer un petit html/css3 (grid) per incrustar les 88 imatges. Naturalment es pot fer que cada casella proporcioni el so a l’altaveu.
La relació de freqüències entre una nota i la de la seva dreta, en l’escala harmònica, és l’arrel 14 de 2. Així que el so de les tecles va canviat (harmònicament 🙂 ) d’esquerra a dreta.
És un bon cas on es combina el concepte de taula periódica amb la música. Permet familiaritzar-se amb el que significa la Taula, sobre tot la seva periodicitat, i aprendre les beceroles de la música. N’haurem de fer un joc, és clar.
La primera tecla del piano és un La (A), i l’última un Do (C). Són 7 files senceres i 4 tecles més. Caldria decidir per on es comença. Si és el Do… la primera fila té pocs elements, i la darrera només 1.
Naturalment es podria proposar, en un taller, fer servir només les tecles blanques, amb les 7 notes habituals… i començar per un La (com si fos l’hidrogen, al cim del fluor) seguit d’un Si (com si fos l’heli, al cim del neó)… set files de 8 notes, amb una primera amb dos elements (com la taula periòdica real) i una novena fila només amb un Do.
Nota: la meva expertesa en música és baixa. Si detecteu algun error, sisplau digueu-m’ho.