És l’aprenentatge a distància com el cotxe elèctric?

He vist en un article de l’Inside Higher Education algunes preguntes i reflexions sobre l’aprenentatge (educació?) a distància (online?), tot comparant-lo amb el cotxe elèctric, que sembla que és el mitjà de transport individual o petit grupal de futur… encara que no se sap pas quan: Is Online Learning the Electric Car of Higher Ed?

Photo by Vlad Tchompalov on Unsplash

Les dues principals idees de l’article de l’IHE són

The challenge is that many colleges and universities persist in thinking of online education as something different than their core operations. We see this when schools outsource the development and running of online learning to online program management companies.

i

Or when online learning occurs only within schools of continuing and professional studies, and where the methods and approaches of these programs are not integrated with the core teaching and learning operations.

D’alguna forma, són idees interessants per al futur de les universitats. L’educació a distància no hauria de ser una cosa separada de la presencial, sinó una altra forma de fer servir els mateixos materials, procediments, mètodes… I fins i tot, potser pensar les universitats abans de res com a educació online, i pensar en la presencial coma cas particular de l’educació online. La semipresencial, els MOOC… podrien ser-ne també casos particulars.

Perquè d’educació només n’hi ha una. I tothom ha de tenir el dret a intentar formar-se tot posant-hi el coll.