Penso, per això escric a màquina (I think, then I type)

M’ha agradat molt l’entrada de l’Inside Higher Education on John Warner diu Typing Unlocked the World for Me. Warner parla de la importància que ha tingut per a ell haver après de jove escriure a màquina, i per tant haver pogut fer servir adequadament els teclats dels ordinadors.

Comenta la diferència que hi ha amb la joventut actual: igual que en el meu cas, és més ràpid que els joves a un teclat, però força més lent a un mòbil (caldria comparar velocitats globals, per cert).

Photo by Cathryn Lavery on Unsplash

Diu per exemple

I think, therefore I type, and because I can type, I can think. I have come to rely on writing as a way to process my own knowledge, and typing is a necessary conduit to be able to do that processing.

Certament quan preparo una xerrada o una activitat, em va molt bé fer un mapa mental, esciure, guardar idees… fer brainstorming (caminar…). Després també expressa, en relació a això, que

I am a confident extemporaneous speaker, but the root of that confidence is in having previously written about the things I’m speaking on.

I finalment comenta que

As typing has possibly reached a peak, the future my require other fundamental skills when it comes to disseminating one’s ideas into the world.

The ability to create and edit video may be seen as foundational as typing was to my generation. This requires both an expanded knowledge of literacies, and a set of skills that I don’t have any may never need.

M’hi veig força reflectit. Vaig aprendre a escriure a màquina de jove, i sempre m’ha estat molt útil. No m’ha calgut, de moment, escriure gaire ràpid al mòbil. De fet, tinc un teclat petit bluetooth que em permet escriure-hi molt ràpidament.

I hi estic d’acord: saber editar i crear videos [ràpidament i eficientment] és una expertesa necessària al món actual, complementària a les altres, en particular saber escriure a mà i en un teclat.