Sobre els llibres de text digitals

A Wired hi he vist el post The Radical Transformation of the Textbook que parla dels canvis que hi ha a l’educació superior americana. El mercat de llibres de text és molt important (recordo a Berkeley o a Athens la gran quantitat de llibres de text a les llibreries universitàries), però de fa pocs anys ençà es produeix un canvi cap a llibres de text en xarxa.

In a way, the evolution of the textbook has mirrored that in every other industry. Ownership has given way to rentals, and analog to digital. Within the broad strokes of that transition, though, lie divergent ideas about not just what learning should look like in the 21st century but how affordable to make it.

Aquesta entrada de Wired no tan sols parla de llibres de text, sinó també d’Open Education Resources (OER) i d’inicatives que noves publicacions que els fan servir, agregadors de píndoles educatives.

Photo by Austin Distel on Unsplash

Però m’interessa especialment el que es diu a

“Digital text, digital work, is often engaged with at a lower level of attention. By moving everything online, it’s going to become even more decontextualized. Overall, I think there’s going to be less deeper learning going on,” Trakhman says. “I believe there’s a time and a place for digital, but educators need to be mindful of the time and place for using these resources. Rolling out these digital suites is not really the best for student learning.”

L’atenció que es posa als textos digitals no és pas la mateixa que es posa sobre textos físics. Primer, hi ha la diferència entre la pantalla i el full de apper, I sobretot, hi ha la distractabilitat de fer servir un ordinador (o mòbil, o tauleta) on cal saber eliminar les distraccions, especialment les notificacions.

Jo mateix passo per l’experiència de tenir un e-book reader (un magnífic Kindle), i certament és molt útil per a algunes coses, però no he aconseguir tenir la mateixa experiència (encara) que tenint un llibre a la mà. Potser és degut a la meva educació i pràctica de tants d’anys. Fins i tot quan no hi ha distraccions (al Kindle no hi ha notificacions ni hi ha res que hi empipi).

En tot cas, el que sí és cert és que els materials en xarxa permeten l’actualització permanent. Potser per als primers cursos de l’educació universitària no hi cal gaire actualitzacions, però per a cursos especialitzats, segurament que sí.

M?ha fet gràcia el concepte de “Balcanització” dels recursos educatius:

As more and more coursework winds up online, the Balkanization of teaching resources cuts ever deeper. “You’re talking about students potentially operating on 10 or 15 different platforms as part of their four-year learning experience in college. That is suboptimal. That’s clearly suboptimal,” Hansen says. “What we’re trying to do is create interoperability, where you can actually make the interfaces similar, and allow the data to travel from one platform to another.

És a dir, la interoperatibilitat entre plataformes. Suposo però que només és una qüestió de temps que es treballi sobre estàndards adequats.