Avui és Diada de Reis, i com cada any, hem estat afortunats de rebre regals i també d’0btenir el regal més preuat: el d’un dinar de família tots plegats. Al llarg de la setmana, hem tingut la sort de passar en bona companyia també la Nit de Cap d’Any a Girona, i dijous fer una caminada amb el amics a la zona de l’Albera, per anar a veure un avió francès estabellat el 1986, quan ajudava a apagar un foc forestal. Quan hi èrem i vam llegir la placa (i després mirant a Internet) ens vam adonar que en aquell temps no èrem a Girona, perquè vivíem a Berkeley (Califòrnia), i de fet no ens en vam assabentar.
Aquesta primera setmana de l’any ha estat la del començament del nostre blog sobre 52 jocs amb la taula periòdica dels elements químics. No és pas fàcil, i de fet hem hagut de muntar un nou blog a WordPress per tal de no interferir amb el blog normal del projecte de Màgia i Ciència. Encara he d’actualitzar (o activar) el web del Departament de Química per a l’Any Internacional, espero poder-ho fer demà o demà passat. I he de mirar de continuar amb les entrades diàries al blog, que aquests dies he pogut fer. No serà pas fàcil, com cada any.
També he tingut alguns moments per pensar una mica sobre com comunicar la taula periòdica en el marc d’aquest Any Internacional #aitp2019, sobretot perquè em pregunto per què existeix la Taula, i per què “la gent” li ha de poder interessar o ser útil. Més enllà de la diversió que hi trobem, crec que hem de ser útils i tenir impacte en les nostres accions comunicatives. Un joc cada setmana pot semblar poc, però el temps passa molt ràpid, i si ho aconseguim, en acabar l’any tindrem 52 jocs que tothom podrà fer. A més, al anar-los guardant a un blog seran fàcilment trobables i difonibles.
El primer cap de setmana de febrer (d’aquí 4 caps de setmana) hem de fer comunicacions al Congrés Scientix, i una és sobre la Taula Periòdica explicada a nens, joves i societat. Per això hi estic pensant. Però les activitats a Girona per l’Any Internacional començaran dimarts 22, esperem poder-ne fer difusió d’aquí un parell de dies.
Demà comença altra vegada la voràgina de la vida universitària, i ho faré amb pràctiques cada tarda al llarg de dues setmanes. M’agrada el contacte amb els estudiants, perquè sempre n’aprenc coses. Dilluns, comunicació oral; dimarts, dimecres i dijous, pràctiques al laboratori d’aigua. Divendres, anàlisi de casos de “buscant el culpable”. Sempre per a estudiants de primer curs. A part, acabada ja l’assignatura de cinètica química de 3r de Biotech, és el moment ara de fer avaluacions. Més encara, aviat començaré la meva part de l’assignatura en anglès de Tècniques de Comunicació i Transferència de Tecnologia, del màster MACMOM.
He de fer un esforç i posar en marxa la nova pàgina personal a miquelduran.net – em fa mandra, però ho he de fer.
I per cert, continuo fent les WeekNotes, però no sé si podré aguantar el ritme. De moment, he acabat el 2018 com he pogut, i avui he fet la primera de 2019… A veure com va.
Coses que m’han interessat
L’altre dia vam veure la pel·lícula interactiva Bandersnatch, de Black Mirror a Netflix. Em sembla una experiència interessant, però hi ha un parell de coses que potser no em van acabar d’agradar. Primer, haver d’estar amb el comandament a la mà, per anar responent a les preguntes (binàries) que s’hi anaven fent. Segon, més que un únic relat, és un arbre amb totes els possibles finals de la pel·lícula. I tercer, que l’argumetn en sí mateix no era res de l’altre món, i molt menys comparat amb els altres Black Mirror. Em va fer gràcia, això, sí la referència a Nosedive, un dels millors episodis de Black Mirror, la referència a Matrix, una de les meves pel·lícules preferides, i les autoreferències en les fases finals de cada camí de l’episodi. En tot cas, una experiència atractiva.
També hem acabat aquests dies les dues temporades de la sèrie The Handmaid’s Tale. Malgrat la seva mancança de referències al tema de discriminació lingüística, i malgrat que no aprofondeix gaire en la qüestió social, és una sèrie que paga la pena de veure.
Estic content perquè aquest any hem pogut gravar un petit videoclip amb el desig d’un bon any 2019, cosa que m’ha servit per millorar en l’ús de l’IMovie per crear videos. El joc és senzill, però té l’avantatge que tothom el pot aprendre fàcilment.
I doncs… som a 2019 i som a l’hivern
Certament, el principal canvi que hi ha hagut aquests dies és que dissabte passat va començar la fred (primer dia de BTT amb guants), i fa tres o quatre dies que glaça al barri, i hi ha gebrada als camps. I a més, com que fa vent fred, el sol es pon amb uns colors vermells espectaculars, com el d’aquest vespre.
Bon hivern!