Aquesta setmana he vist que Tumblr ha estat venut a WordPress. La veritat és que he intentat més d’una vegada fer servir aquesta xarxa social, però no hi he pogut destinar gaire esforços. De fet, a http://mercat.miquelduran.net hi ha les mateixes fotos que a Instagram, però encara més ben presentades. hi ha les mateixes fotos que a Instagram, però encara més ben presentades. En tot cas, sembla una bona notícia, perquè la gestió la farà la gent de WordPress.
Potser la cosa més rellevant d’aquesta setmana, la més de vacances de tot l’any segurament, amb Santa Maria pel mig, és el fil de @wicho, amb en @joaquin_sevilla pel mig, sobre el valor de mantenir un blog. I tot, degut a que el Grup Zeta ha decidit esborrar els blogs que mantenia.
Per això no m’agrada gaire publicar entrades en blogs d’altres plataformes, m’estimo més seguir tenint el meu wordpress propi, encara que a vegades faig servir wordpress sobre la plataforma d’aquesta empresa. Però no publico (o gairebé no publico) coses en revistes o webs d’altres, i en tot cas en faig una còpia al meu propi blog.
I sempre, sempre, en vaig fent còpies de seguretat. Perquè mai no saps on pot anar a petar el que has fet.
Un altre fil de twitter que es fa estrany de veure aquests dies és sobre les funcions del professorat universitari. Deu ser que la calma de mitjans d’agost permet escriure de forma més reflexiva. Jo crec que el professorat universitari ha de fer docència, recerca, gestió, comunicació… de forma raonable i compensada… i millor si es fa en el marc d’un grup de recerca, d’un grup de persones ben avingudes. I lògicament, fent excursions a fora, amb col·laboracions amb d’altres grups, internacionalització, innovacions, proves, … El que no em sembla bé és tenir professorat només dedicat a la docència, excepte que sigui perquè precisament fa recerca en docència universitària.
Una tercera cosa m’ha sobtat: la inclusió de la UdG al rànking ARWU (dit de Shanghai). Sap greu, però és un rànking mal fet i no puc entendre com les institucions i els mitjans de comunicació hi donen credibilitat. N’he parlat diverses vegades al meu blog.