Demà entrem a la tardor, i es pot dir que la vida acadèmica recobra de forma intensa la seva normalitat. Aquesta setmana ja he començat a fer classe de cinètica química i de tècniques científiques integrades (comunicació escrita) i això implica retrobar l’estat combinatori de docència, recerca, gestió i comunicació que durant l’estiu queda alterat. De fet, l’apartat de comunicació i divulgació començarà divendres vinent amb una nova edició de la Nit de la Recerca, però aquests dies estem emplenant l’agenda de xerrades i diverses activitats, sobretot relacionades amb el 4rt trimestre de l’Any Internacional de la Taula Periòdica #aitp2019.
Divendres vinent el nostre projecte de Màgia i Ciència serà a la Casa de Cultura de Girona ajudant la Sílvia Simon en l’organització d’aquest esdeveniment, i fent jocs entre el públic relacionats amb la màgia de la taula periòdica. No podem competir amb en Dani Jiménez, estrella mediàtica que engresca molt la mainada, però podem complementar-lo, amb molt de gust.
Precisament sobre el paper de la divulgació i comunicació dels universitaris hi ha hagut un parell d’articles, que comento en un altre lloc del meu blog. No s’acaba d’entendre, i sobretot, no s’acaba d’agafar seriosament per part de les agències finançadores ni dels propis grups de recerca.
De tots els (molts) articles d’#artint d’aquesta setmana, n’hi ha dos que em semblen especialment rellevants, els aplicats a l’escriptura creativa. De fet, fins i tot s’acaba de donar un premi a Girona.
Ahir al Diari Ara hi havia un article d’en Claudi Mans sobre l’exposició Quàntica al CCCB. Coincideixo amb les seves opinions, no em va acabar d’agradar. Ep! que ha estat molt popular. Però no estic pas segur que s’hagi aconseguit la conscienciació social de la mecànica quàntica, i segur que no s’ha aconseguit la seva comprensió (difícil, molt difícil). Cal dir, però, que l’exposició està basada en un muntatge del CERN que pretèn unir ciència i art, cosa sembla lloable, i que es nota que està feta per un entorn científic de física de partícules. Una mica el mateix passa al llibre “El meu primer llibre de mecànica quàntica”, que amb la millor voluntat és una mica de barreja de diferents coses, algunes amb poca quàntica.
Em fa l’efecte que fer servir jocs de mans (per exemple) per intentar explicar millor els efectes mecanoquàntics és un pas en la direcció correcta. Fins ara hem aconseguit fer entendre els principi de superposició, el concepte d’aleatorietat, i els parells entrellaçats EPR. Però ens queda molt per fer, encara, i no estic pas segur que ho aconseguim. Serem perserverants. Per a nosaltres és un projecte que interesecta el #magsci amb el #clowcore: fer entenidors conceptes complexos d’una forma assequible en temps, energia i diners (i despesa d’atenció).
La curiositat d’aquesta setmana l’he trobada en aquest post sobre una casa d’eficiència energètica 100%, i de disseny lliure: This house design is completely free, and it could help save the world al blog Fast Company. Em sembla interessant, és pensada per a Arizona… amb molta, molta calor i poca, ben poca, d’aigua.
I per acabar, una mica d’humor que he vist avui mateix: una analogia entenidora de la diferència entre termodinàmica i cinètica
