#ccsc2019
Aquesta setmana ha estat marcada pel viatge a Burgos per assitir al Congrés de Comunicació Social de la Ciència. Dimarts el viatge va ser llarg, i divendres el viatge de tornada, també. I els trens, sense endolls. Entre Tudela i Miranda, el tren va anar a poc a poc, xino-xano, potser per permetre’ns gaudir de les giragonces de l’Ebre.
Ha estat el meu quart Congrés de Comunicació Social de la Ciència: vaig ser al de Madrid, el de Pamplona, el de Còrdova fa dos anys, i ara Burgos. No m’acaba d’agradar que hi hagi cinc sessions paral·leles, encara que entenc que tothom té ganes d’explicar coses. En la meva opinió, hi ha massa sessions plenàries de tipus taula rodona, que potser podrien dedicar-se parcialment a reduir al número de sessions en paral·lel. Pel que fa a la sessió de pòsters, no hi ha hagut cap període específic per visitar-los i perquè els autors poguéssim resoldre dubtes o comentar-los. A més, la seva ubicació en un llarg passadís no sé si era l’òptima.
Com en d’altres llocs, no hi ha manera que s’entengui que quan es fa una xerrada, la persona ponent pot voler acompanyar-se d’un powerpoint, o un video, o de res. El que no acabo d’entendre és que es demani a l’avenç. Això ha passat aquí a Burgos, però passa en d’altres trobades. Jo crec que l’organització només caldria que proporcionés l’endoll de connexió al projector multimèdia (o ni això: que ja hi ha sistemes que funcionen de forma inalàmbrica), i no forçar a tenir presentació formal. Sabem que organitzar un congrés és feixuc i que quan hi ha moltes comunicacions curtes (de 5, 8 o 10 minuts) cal anar a “toc de pito”. Però caldria modernitzar-se.
A Burgos hi hem retrobat gent, hem fet nous contactes, i ens hem adonat que no estem pas tan malament en el tema de comunicació de la ciència. Estem contents de les quatre comunicacions i dels quatre pòsters (veure aquest mateix blog).
#noumobil
Aquesta setmana ha estat la primera que he fet servir el meu nou telèfon mòbil, un Android. Fa bones fotos, encara que dubto que arribin a la qualitat de les de la càmara Canon 70D amb lents de 18-135 mm i de 50 mm. Però al menys ara puc fer selfies, que no podia fer-ne des d’abans de l’estiu (i no podia fer gaire res des que va entrar en contacte amb l’aigua salada, a finals d’agost).
#pcst2020
Ahir s’acabava el termini per fer propostes al congrés de Public Communication of Science and Technology, que es farà a Aberdeen el maig de 2020. Hi hem enviat un wordshop i dues comunicacions orals. Esperem que hi hagi sort, perquè es tracta d’una trobada de pura recerca en comunicació de la ciència. Per cert, estem esperant també que ens diguin alguna cosa de les propostes que vam fer per participar a l’ESOF que es farà a Trieste el juliol de 2020.
#lasetmana
Dues curiositats màgiques, aquesta setmana: les cartes de pòker poden portar etiquetes RFID… les fan servir per seguir en diferit partides per televisió. Es podria aplicar, per exemple, a la interessant gràfica apareguda a Boing-Boing per seguir barregues d’un paquet de cartes (6 barreges perfectes tornen l’ordre original al paquet de 52 cartes).
En algun lloc hi vaig llegir que la vida és una successió de terminis. Aquesta setmana a l’Inside Higher Education se’n parlava… dels terminis acadèmics, per exemple per als treballs. Sobre la seva flexibilitat. En el meu cas, igual que en el cas de molta gent del meu entorn, els terminis d’articles, projectes, comunicacions, congressos, treballs, etc… governen part de la nostra agenda (a vegades la governen de forma total).
#setmanaentrant
Sembla que la setmana entrant serà complicada. Potser caldrà aplicar-hi algunes de les coses del nostre projecte de Comunicació Low-Cost de la Recerca.