Weeknote WN201944 – Fires

Aquesta ha estat la setmana de Fires de Girona, una llarga setmana, amb dos dies de festa i sense classe de grau, sense barraques a Fires (és a dir, sense un nucli atractor de gent). El Certamen (Fira agrícola i comercial) va començar dimarts, i malauradament cal dir que va evolucionant cada any cap a una cert irrellevància. Ni l’Ajuntament de Girona ni la Diputació de Girona hi tenen stand, cosa que resulta en què la Universitat de Girona és l’única institució pública present (i amb activitats!) a la Fira. Com passa en el coneixement, està resultant que la Universitat és dels pocs referents amb marca valuosa que té la gent que visita la Fira, que és la gent de carrer, els ciutadans. Com solem dir, la Universitat és la darrera font reputada de la societat, la dipositària del coneixement i aquella institució en què la gent hi confia.

Ja entenc que és difícil muntar una Fira Agrícola i Comercial en el món actual. Un món on l’economia digital empeny el progrés, és difícil de mostrar en una Fira. A nivell local, les grans innovacions venen per les petites coses: menjar bé, el paisatge, el patrimoni històric, … Potser una de les coses que la UdG (no parlo del Rector ni de l’Equip de Govern, sinó de la comunitat investigadora) no fa bé és no mostrar els resultats de la seva recerca a la gent que passa durant aquests dies per les Fires. Però mostrar-ho bé, de forma atractiva i professional.

Fira invertida de ciència

Al J. Chem. Educ hi ha un article sobre una Fira Invertida de Ciència, on estudiants de doctorat i joves investigadors exposen la seva recerca a una audiència de joves preuniversitaris, en format congrès. Després les coses canvien, i els joven presenten els seus treballs de recerca i el públic són els investigadors en formació i postdocs universitaris. M’agrada força la idea, primer perquè és la forma de difondre la creació de coneixement als joves per part d’altres joves, i segon perquè uns aprenen dels altres respecte del comportament i actitud que cal tenir en presentar o en assistir a un congrés.

Taules periòdiques gegants

Amb l’#aitp2019 vam fer a finals de 2018 una taula periòdica amb cubs de cartró de 10 cm. Veig ara que a algú se li ha acudit fer-ho amb Lego Duplo. Una bona idea, i tant! Segurament més cara. Ara bé, si està destinada a ser transportada per fer tallers i xerrades (el nostre cas) el problema hi segueix essent: és molt voluminosa.

Una reflexió sobre la #artint i sobre la llengua

Avui mateix he vist el post de ReadWrite sobre Intel·ligència artificial i traducció, on s’hi diu que no s’ha de lluitar contra la IA, sinó que ha de ser una aliada per fer millor les coses. Crec que té força raó, perquè aquests dies, en intentar crear una entrada de la Wikipedia catalana per traducció de l’anglesa, la veritat és que em vaig adonar que encara falta molt per tenir bones traduccions. Al menys, anglès-català.

En relació amb això, a partir de l’article d’ahir d’Ara Ciència sobre la Supremacia Quàntica del nou ordinador quàntic de Google, vaig veure que en català, al contrari que en d’altres llengües, “qubit” no és acceptable segons el Termcat. En diré, doncs “qbit”.

I sobre l’ús de l’#artint en la recerca… sembla que les màquines ja saben fer resums d’articles, segons el LSE Impact Blog.

Sempre s’aprenen coses noves

He de dir que gràcies a un article de química de superfícies i grafè del C&EN he conegut els termes en anglès “anyon” i “trion”. A veure com els traduïm en català per crear l’entrada a la Viquipèdia.

I per un article de fotònica he vist que hi ha gent que anomena “llum quàntica” a la llum formada per parells de fotons entrellaçats. Una cosa ben interessant!

I sempre continua la discussió sobre assumptes complexos

He vist a Slashdot una discussió ben interessant sobre el treball remot, sobre la comunicació síncrona (fer petar la xerrada, enraonar) i l’asíncrona (treballar des de casa, e-mail). Tot té pros i contres, però està bé veure-ho escrit.

I passat Fires…

Demà començo a fer les classes de comunicació oral als estudiants de primer curs de Ciències, cada dilluns tindré tres grups diferents (n’hi ha 21). És força divertit i interessant veure la seva preparació i la seva actitud. Reprendrem també demà l’assignatura de Cinètica Química de Biotech, amb tota la pertorbació de les darreres setmanes. I passaré a la segona fase de la meva part de l’assignatura de Comunicació Científica del MACMOM.