Avui hem tingut la segona edició de la jornada Cafè Digital 16 (#cafèdigital16), catalitzada per la Meius Ferrès (@mferres), en línia. Avui hi ha hagut dos ponents: Andreu Veà (@landreu) i Mar Camacho (@marett). A la Mar ja la conec d’altres vegades, però a l’Andreu no l’havia sentit mai. De fet, @marett no ha pas fet cap ponència de debó, sinó que ha introduït el tema de l’educació i la societat digital, i els assistents han anat donant la seva opinió. En total, més de dues hores interessants, a estones apassionants.
Hem començat dient que la puntualitat és una virtud que les reunions en línia afavoreixen: es comença a l’hora. Seria interessant també acabar-hi… (avui no ha passat per un quart d’hora). Sort de la moderadora que ha ajudat a gestionar els períodes de paraula, però quan hi haintervencions interessants pendents, es fa difícil de tallar la trobada.
@landreu és una persona directa, ràpida, incisiva, … ens ha explicat la seva història personal i la de la seva família durant uns quants minuts. Sentir històries sempre és agradable, i contextualitzen les idees, encara que tenen l’inconvenient de robar temps, com li ha passat al ponent.
L’Andreu Veà diu que va crear una xarxa on la meritocràcia man, més que no pas la democràcia, on no s’hi pot parlar de política, futbol o sexe. Ha explicat com va contactar una metgesa catalana a Boston. I parla d’una qualitat seva: envoltar-se de gent millor que no pas ell, i que li proporcionin idees i que es comparteixin. Diu que estem infoxicats, i que s’ha vist obligat a innovar per desesperació. Comenta també els respiradors-robots que ha aconseguit fer fabricar, amb software open-source penjat a GitHub.
Per la seva banda, la Mar Camacho comença esmentant que és filòloga, no pas mestra. Comenta com s’encara la post-covid19, i demana pensar en com afrontar una educació de qualitat, més que no pas mesurar metres quadrats, cosa a la qual de totes formes s’hi és obligat. Comenta els nous escenaris, com hi ha centres més agosarats, centres que són innovadors metodològicament però no en treball digital, i a l’inrevès. I es pregunta si un professor pot fer classe a part d’alumnes a casa i part al centre. De fet, fa algun plantejament diferent, com és agrupar germans encara que no siguin del mateix nivell.
Després del breu parlament de la @marett, els assistents han anat fent preguntes. A part de les dels tweets que venen a continuació, comencen a parlar quatre estudiants d’ESO i Batxillerat que hi ha a la trobada. Comenten que allò que ha funcionat millor en la docència en línia ha estat quan no s’ha replicat allò que es fa presencialment, i també les tutories i classes de dubtes.
La Lourdes Godoy afirma que els estudiants que no segueixen ara són els que ja no seguien abans. Preguntada per la @mferres, la @dreig diu que la classe invertida seria ideal en el context en línia. I que cal alliberar temps per a les tutories, ja que cal més que mai que els alumnes, aïllats, siguin tutoritzats. En Josep M. Castaño, director d’escola de primària, es plany de la inexistència fins fa poc d’un aula virtual (ara Moodle), i de la manca de formació dels mestres.
Ha estat interessant la idea que es deixa una mica de banda els alumnes més avançats, i que hi ha alumnes que s’estimen més ser en línia perquè així no els empipen. I que un professor apassionat catalitza l’aprenentatge.
De fet, la Rosa Vilanova afirma que amb la docència en línia obligada pel confinament, el professorat ha pogut fer atenció personalitzada, cosa que no podia fer a l’escola presencial. En canvi, en Christian Negre es plany que s’està reproduint massa el que ja es feia presencialment, i que li preocupa molt totes les families que es deixen enrere.
La Mar Camacho acaba afirmant que cal posar l’estudiant al centre de tot plegat, i que no es pot arreglar d’un dia per l’altre tot allò que no funcionava. Està contenta que moltes escoles de primària s’hi han posat, i han pogut donar resposta a un tema al qual no estaven avesades. Diu que ara tenim una mica de marge d’anticipació, podem aprendre d’allò que no ens ha anat prou bé, i podem considerar allò que ha funcionat. Es pregunta què podem deixar de fer? Què podem potenciar a casa? Però sobretot, com acompanyem els estudiants, amb la diversitat que hi ha? Finalment, diu que cal deixar de ser tant crítics i flagelar-nos. Cal posar en valor la feina bona que es fa.
Alguns tweets que he anat fent:
- #cafèdigital16 @landreu esmenta que als USA va trobar una metgesa catalana que feia màgia (mèdica) – o sigui, tècniques innovadores. En el sentit de què qualsevol tencologia prou avançada no és distingible de la màgia
- #cafèdigital16 Diu @landreu que fa innovació per desesperació 🙂
- #cafédigital16 @landreu : en cas de crisi, la gent intel·ligent fa coses; els mediocres busquen culpables. Jo hi afegeixo: i en temps de no-crisi, també
- Primer pas, 1 m. Segon pas, 2 m. 3r pas, 4 m. 4rt pas, 8 m. 30 passes… vàries voltes a la Terra. Això és el creixement exponencial, exemple proporcionat per @landreu a #cafèdigital16
- Doncs avui m’he presentat al #cafèdigital16 com a científic en fase de desescalda sqrt(2)=1,41…, és a dir, irracional.
- Diu @landreu a #cafèdigital16 “No demaneu permís, ja demanarem perdó nosaltres per vosaltres.” No sé pas si és aplicable a tot… pot ser una frase perillosa segons on s’apliqui… (innovació potser, política… no sé)
- #cafèdigital16: Marta Rovira: el coneixement no és pas a internet… és com els professors el contextualitzen
- #cafèdigital16 Diu la Rosa Vilanova que el que porta a aprendre és veure el professor com a apassionat per alguna cosa
- Tecnologia punta a #cafèdigital16 – la @crisvalenti hi intervè via missatge d’àudio de whatsapp… però el mòbil de la @mferres es va quedant sense bateria… 🙂
Ja tinc ganes de poder assistir a la tercera jornada, d’avui en vuit!