Docència virtual de forma sobtada

Amb la irrupció sobtada de la crisi del COVID-19, les universitats han hagut d’improvitzar una mica la reconversió de la docència presencial a la docència no presencial. I en particular, ho ha fet la UdG.

Voldria comentar aquí dos articles sobre aquest assumpte, acabats de sortir, tenint en compte que a Singaput, Hong-Kong o Taiwan, ha estat possible passar de docència real a virtual de cop, donat que van haver de treballar aquest tema en les epidèmices de SARS i MERS de fa pocs anys.

Ed-Tech Vendors Confront Sudden Opportunity and Risk proporciona un punt de vista americà.

For the next two or three weeks, many colleges and universities that don’t have extensive experience teaching online are going to be operating in emergency, all-hands-on-deck mode, experts said. For many, that will mean MacGyvering together solutions like classes held by video chat and assignments turned in via email.

The COVID-19 online pivot: Adapting university teaching to social distancing i The COVID-19 Online Pivot: The Student Perspective donen un punt de vista anglès.

Primer, un petit plany:

For those of us who have been doing online learning or distance ed for a while, it can seem a bit irritating to have been seen as second class for so long and then suddenly deemed worthy of interest.

Però també

It will be tough for lots of academics to teach online if they have little or no experience of it. Without the necessary support or development required in such a small time frame it is likely to be frustrating and full of potential errors, which makes educators and students feel vulnerable. So we should be helpful and show solidarity in this period.

Pel que fa a la perspectiva d’estudiant – no necessàriament preparat o amb disponibilitat per a l’educació a distància:

One of the functions of face to face education is that it does a lot of the organising for a student: here is a timetable, here are locations to be in, here is where the resources can be found, etc. The physical structure of a campus is also a time and planning structure. When you move online (depending on how it’s realised) a lot of that structure is removed.

This can be a benefit, if you’re not a morning person, no more having to struggle to get to that 9am lecture on a Thursday. But this increased agency brings with it increased responsibility. It also presents lots of different problems which access to campus spaces usually solves, such as do you have a place you can study? Do you have access to technology? Will others around you respect your study time? This is something we spend a lot of time thinking about at the OU, preparing students to be distant learners.

No seria bo aprofitar aquesta oportunitat i, quan tot torni a (la o una nova) normalitat, muntar la docència universitària de tal forma que es pugui passar fàcilment de presencial a no presencial?

Precisament avui l’ICE de la UdG ha enviat un document sobre la docència online, amb una col·lecció d’eines. És positiu que existeixi, però la docencia online no forma part d’una estratègia de docència virtual global, encara. Els intents que hi ha hagut en els darrers anys no han estat exitosos, suposo que degur a vàries raons.

Ara és el moment doncs d’iniciar una nova docència (sense remplaçar la que ja funciona!) a la Universitat.