Han estat cinc sessions interactives per Google Meet, de 10 a 2/4 de 12, i 4 sessions on els organitzadors han fet jocs en directe per Youtube, gravades, de dilluns a dijous. Avui, per acabar, s’ha provat de fer una petita sessió en directe, fent servir un mòbil i StreamYard, des del Pont de Pedra de Girona, amb quatre jocs amb el públic que passava pel pont.
Aquest és una mica el resum d’aquesta edició en línia del V Campus d’Estiu de Màgia i Ciència de la UdG. Una vintena de persones ha participat en algun moment del Campus, entre professorat (sènior i júnior) i assistens. Una altra cosa són, és clar, la gent que ha mirat i mirarà en el futur els videos gravats que són a la llista de reproducció de YouTube.
A les 12, amb l’Artur Antúnez, en Joan Grèbol i en Pau Corney ens hem trobat al mig de Girona, al Pont de Pedra. Amb la Catedral de fons, hem fet alguns jocs. Jo mateix (Miquel Duran) he fet la solució màgica d’esquenes al Cub de Rubik, que una persona que passava pel pont ha desordenat (sense tocar-lo, és clar, només dient a distància les cares que calia rotar). L’Artur i en Pau han escenificat el divertit joc de mullar el cap d’algú… sense mullar-lo.
Un cop acabada l’emissió per Youtube en directe, hem anat a dos llocs emblemàtics per a nosaltres, punts singulars de l’Itinerari Màgico-Científic que hem fet en altres edicions del Campus, presencials, i també fora del Campus: sota l’Arc del Vescomptat, i al carrer de la Força. La gent que hi passava se’ns ha anat parant a veure el joc… i encara hem rebut algun aplaudiment franc.
El professorat
Ahir dijous vam tenir la sort que en Fernando Blasco va poder intervenir tant a la sessió interaciva com a la sessió en streaming. Les seves obligacions docents a la Universidad Politécnica de Madrid li han impedit participar més. Hem tingut la sort de poder comptar, altra vegada, amb l’Artur Antúnez, professor de secundària a Girona, i amb un petit equip de professorat júnior: En Pau Corney i en Joan Grèbol (estudiants UdG), auxiliats per l’Arnau Guïbes (fins a dimecres) i la Judit Ferré. En Fernando Blasco ha pogut ser-hi dijous, i la Sílvia Simon, a més d’inaugurar el Campus, ha estat tota la setmana fent un cop de mà perquè tot anés bé.
A llarg de les sessions de dimecres, dijous i divendres ens hem anat repartint els diferents tipus de jocs. De fet, en Pau n’ha fet més d’un de química, per exemple el del viatge pels colors de l’Arc de Sant Martí, o el de la transformació de whisky en aigua. També s’hi han fet cordes, paper, … i en Joan ha anat recollint els diferents jocs, que distribuïrem en forma de fitxa a totes les persones participants.
Una bona part dels jocs en un campus de màgia i ciència són amb cartes de pòker, perquè lògicament donen moltes possibilitats. Treballar jocs de cartes a distància no és pas fàcil, però ens fa l’efecte que si primer es veu com es fa el joc, després es donen algunes idees clau i finalment es proporciona la documentació escrita (o en forma de video pedagògic), s’acabarà assimilant bé el joc.
La interacció a les xarxes socials
Som en temps complicats, i no n’hi ha hagut pas gaire, d’interacció, només alguns hem anat posant coses a twitter. El fet que a tots els programes de videoconferència hi hagi chats interns introdueix una mica de complexitat, perquè cal anar amb compte en no fer comentaris privats en una xarxa pública, per exemple twitter. I no es pot estar atent a la pantalla, anar prenent apunts, fer anat el xat privat i participar en xarxes socials públiques. O al menys, no es pot fer prou bé.
Sobre les sessions interactives i en streaming
Aquesta edició del campus ha estat útil per acostumar-se a interactuar amb un grup petit de persones, però també per acostumar-se a fer webinars, on hi ha uns pocs ponents que són vistos per més gent. Per això ens ha anat bé el Google Meet a les 10, i l’StreamYard a les 12. El primer dia va ser d’adaptació als nous mitjans (en el sentit de fer-hi màgia i ciència), però a partir del 2n dia i sobretot de dimecres, tothom ja s’hi va sentir més còmode.
Cal tenir en compte que, quan hi ha varis ponents, sigui via trobada interactiva (Google Meet) o via StreamYard (webinar), la qualitat de tot plegat depèn de la qualitat de la pitjor connexió, pitjor so, etc. Cal que tothom tingui una bona connexió a Internet, un bon micro (sobretot!), etc.
L’StreamYard permet interacció entre els que veuen el Youtube i els ponents. Malauradament, hi ha un decalatge d’uns segons que no permeten la interacció ràpida. Potser sí fer preguntes, però no pas respondre a les preguntes dels ponents/mags.
Això fa pensar en al menys quatre variables que influeixen sobre les sessions: sincronia, presencialitat, latència i retroacció.
Dels tweets que s’han anat publicat amb el hashtag #cemc20, n’hem fet un wakelet: https://wke.lt/w/s/VRO6sz
Els videos de les quatre sessions en streaming i dels jocs a Girona, a més del clip promocional, són a aquesta llista de distribució: