Keep calm and keep teaching

Aquesta és una frase que he vist per Internet. En l’article d’aquest mateix títol de l’Inside Higher Education, Keep calm and keep teaching, s’hi fa una bona reflexió del que suposo un canvi sobtat a la docència no presencial, que demana a la vegada recursos tecnològics però també un canvi en la intervenció humana del professorat.

Abans de res, però he de comentar un tweet de @nataliebmilman:

An important distinction is that this is #EmergencyRemoteTeaching – it is not “normal” online ed. How can students be expected to meet synchronously or even perform normally under the varied, stressful conditions in which we are? Designing learning to be the most flexible is imp.

S’ha fet el canvi total a docència virtual d’un dia per l’altre, però la situació no és normal. Una cosa és estudiar a distància en temps tranquils, i una altra en la situació confinada.

L’article que titula aquesta entrada diu una cosa clara:

once we have the technological tools in place, we’ve got trouble, because the professionals who work directly with faculty to share how to redesign and deliver every single course at a given college/university with those tools are astonishingly, mind-blowingly few in number.

Veig que, també als USA, els centres universitaris de suport a la docència virtual tenen pocs tècnics. El mateix a la UdG (de fet, no n’hi ha estrictament parlant, crec). Fa temps es va parlar de la iniciativa OpenUdG, també s’havia rebut una mica d’impuls sobre MOOCs quan van sortir, amb una convocatòria o dues d’ajuts de la GenCat.

En l’article Keep Calm and Keep Teaching hi ha vàries idees sobre el tema, coses que NO s’han de dir, per exemple que no estem muntant sistemes d’aprenentatge a distància, sinó fonamentalment fent classes presencials (fins i tot seguint horaris) de forma remota.

  • Stop saying we’re “going online.
  • The synchronous/asynchronous distinction is more complicated than it looks
  • Don’t go it alone (3 parts)
  • Stop worrying about testing and start thinking about learning
  • Stop obsessing about cheating and start talking about academic integrity
  • Talk to your students about becoming partners in learning
  • Be kind

És clau recordar que potser no tothom té accés als recursos que cal per fer aprenentatge remot, tenint en compte que les biblioteques són tancades,

make sure to be intentional in seeking out guidance about the issues of equity and accessibility — including accessibility of technology — that accompany this rapid large-scale shift to remote learning. No one signs up to take an online class without reliable access to a computer. We may just have signed up thousands of students for classes that will require access to both the internet and some form of device larger than a phone

I més

students may not have access to the internet or to a computer if they head home, and also because some students may get sick and be unable to attend class. The fact that the latter is always the case is something we should revisit when this mess is over. Many of the guides out there split into moving to synchronous or asynchronous, but the fact is most instructors are going to need to make provisions for both.

Certament, s’ha de fer el que es pot. Em pregunto, però, si realment els estudiants voldran o podran seguir les classes remotament (parlo de la Universitat).

Al menys, mirem que aquesta experiència serveixi per tenir una nova universitat on la docència virtual i presencials, els MOOC i els SPOC, no siguin coses separades, sinó dues o més cares de la mateixa cosa.

Acabo amb un altre tweet, de @tjoosten:

I am not against synchronous web/video conferencing. I just don’t feel it is the remote teaching solution for every faculty member/instructor in the world. You need to think what is your task or what are you trying to accomplish and what medium or technology is best?