Ahir a la tarda em vaig apuntar a un seminari d’Abracademy, que vaig saber per SOMA (Science of Magic Association), organitzat per Gustav Kuhn (MAGIC Lab), a qui vaig conèixer en un congrés a Goldsmiths, a Londres: Bridging the Impossible: the Science of Magic, Wellbeing & Happiness.
De fet, s’havia de fer un simposi presencial a Londres sobre aquest tema, però la pandèmia de #covid19 l’ha postposada, i al seu lloc es va organitzar aquest petit simposi en línia.
Abans de res, he de dir que es va fer amb zoom, i que per sorpresa meva, el darrer quart d’hora l’organitzador va fer grups, que vam estar parlant fins gairebé el final (total 90 minuts, una mica més potser). No sabia que Zoom oferís aquesta funcionalitat, però em va agradar: primer zoom t’envia a una trobada de grup, i ell mateix més endavant et retorna al global. De fet, les 4 o 5 persones que erem al meu grup hem mantingut una bona conversa, i he pogut fer cinc cèntims del projecte nostre de Màgia i Ciència.
Després de les presentacions, van intervenir tres persones:
- Eyal Simchi, un dentista pediàtric, que fa servir la màgia per tranquil·litzar els seus pacients petits. No és pas que sigui un gran entusiasta de la màgia, però li va bé com a eina per tractar les persones que van a la seva consulta. A vegades fa “màgia falsa”, per exemple quan un nen aixeca el braç, la cadira puja.
- Rich Shalmiyev, un metge que fa servir la màgia per millorar la qualitat en la cura de les persones. Deixa clar que les persones que entren a un hospital estat subjectes a stress, i per tant no sempre la màgia funciona ni té sentit fer-ne. Va parlar de l’empatia i de la importància de la comunicació amb els pacients.
- Ricardo Rosenkranz, metge que va crear el primer curs de màgia i medicina, a Chicago. Va parlar del paral·lelisme entre màgia i medicina, i de com els xamans sabien del poder del relat, del ritual, per curar les persones.
Gràcies als comentaris al xat del zoom, vaig conèixer dos projectes de màgia i benestar/salut:
- Open Heart Magic: Helping all sick kids get their magic back
- Project Magic is a program, designed by David Copperfield, where teams of magicians and occupational therapists work together to teach sleight of hand to physically challenged patients to aid in their rehabilitation
Després que aquests tres professionals-mags parléssin, el mag brasilè Ricardo Malerbi ens va fer un bonic joc de predicció de futur: quatre paraules escollides per cuatre assistents diferents havien estat predites dins d’una capsa penjada del sostre de casa seva.
Durant la trobada del meu grup vaig coèixer la brasilenya Natahalie Trutmann, que fa servir la màgia com a eina educativa. Vaig preguntar per com feien màgia en aquests temps de covid-19, i em van dir que la feien remotament, i que seguia funcionant força bé.
De fet, em van dir, estem en l’era de la màgia sense contacte.
Em vaig quedar amb vàries idees interessants, d’aquest simposi (en un camp nou per a mí, cosa que sempre és atractiva).
- Quan algú veu al mag fent una cosa que voldria fer (escapar d’un nus, volar, …), això l’empodera. Precisament aquest aspecte és controvertit a vegades: veure algú fent coses aparentment impossibles sembla mostrar un mag poc sociable, fins i tot centrat en ell mateix. Normalment es considera la importància de la interacció amb els espactadors.
- Autocrítica dels metges: Medical doctors have failed to be belief engineers. Els metges no fan d’engiyers de les creences (persuasió, esperança).
- Medicine is a performance art (potser ho hauria de ser una mica – empatia, conversa, comunicació)
- La tècnica màgica ha de desaparèixer (ser transparent), i per tant s’ha de veure només l’art.
En resum, un simposi d’una horeta i mitja, un diumenge a la tarda, ben interessant. I de franc (pagant la voluntat).