Avui he pogut participar d’una nova experiència: un taller-espectacle per als alumnes, mestres i famílies de 6è de primària de l’Escola Puig de les Cadiretes de Llagostera. Aquest grup acaba aquest any el seu pas per l’escola, i em van convidar a fer una mica d’espectacle de final d’estada dels alumnes. Però donada l’actual situació de pandèmia i no poder fer trobades presencials, he adaptat La Matemàgia de la Ciència (#lammc) i hem fet jocs en línia en lloc de presencials.
Una mica ha servit com a experiència pilot, perquè podria ser oferible a d’altres centres docents, i fins i tot es podria fer per a centres llunyans de Girona. Per exemple, no vaig poder anar a La Seu d’Urgell, on vaig haver de cancelar un taller-espectacle per manca de disponibilitat. Això podria ser una alternativa al show presencial. No tan potent, per descomptat.
Comentaris tècnics sobre l’espectacle
Perquè la manca de comunicació no verbal, de contacte visual, d’interacció ràpida amb els participants… fa que les coses siguin diferents, força diferents.
Per tal de poder rebre ràpidament la resposta dels alumnes, vaig demanar-los que escrivissin un “SI” ben gros en un paper, i així els podia anar preguntant coses. Si la resposta era positiva (“em sentiu?”, “us ha sortit 96?”, “heu endevinat la carta?”), llavors m’havien d’ensenyar el full, posant-lo davant de la seva càmara. Aquesta proposta “low-cost” és ben efectiva, i permet que tots es comuniquin de cop amb qui està actuant, en lloc de fer servir el xat (s’ha fet servir el Google Meet).
El muntatge que he fet a casa tenia tres càmeres: la del portàtil, una zenital (Sony de qualitat), i una webcam per fer un pla mig, més allunyat. La veritat és que la tercera l’he feta servir poc, i que sobretot he fet servir la zenital per als jocs, i a mitja sessió m’he adonat que la càmara Sony té zoom, i en estar ubicada sobre un trípode, té molta versatilitat, així que he acabat movent-la i rementant-la. Per postres, el canvi de càmara al Google Meet és molt farragós, i trenca el ritme.
En tot cas, caldria algú que hi ajudés, fent anar la càmara de video i, si cal, canviant de càmara al Google Meet. Fer-ho tot sol com ho he fet introdueix complicacions innecessàries, en fa l’efecte.
El so l’he captat amb el meu portàtil, i sembla que era força bo: m’ha permés seure, aixecar-me, moure’m una mica. És molt important que se senti bé.
He connectat el meu portàtil a la TV grossa de casa, així que podia veure la cara de tots els participants. Així i tot, la gestió del Google Meet, al meu portàtil, no em deixava veure com els altres em veien a mí. El proper cop connectaré un altre ordinador com a convidat, per veure a la TV el que veuen els altres.
He fet servir una presentació per anar introduint els jocs, i també al principi he passat el video amb la cançó de les nenes japoneses, de la Taula Periòdica.
El meu portàtil treia fum. Amb una CPU dual, ha anat carregat al 100% durant tota l’estona. Suposo que combinar Google Meet, 2 càmeres, Drive… i una càmara amb entrada HDMI (la Sony) carrega molt.
Sempre hi ha algun entrebanc: la presentació que he preparat, amb LibreOffice però en formar PowerPoint, ha perdut fonts (tipus de lletra) pel camí, i he hagut de recórrer a visualitzar la còpia salvada a Google Drive. Tampoc ha estat possible presentar a pantalla completa aquesta presentació, fent servir l’opció de presentació de Google Meet. Per un altre cantó, tenia un problema amb les extensions del Google Meet per veure la graella de participants… això m’ha complicat les coses.
I presentar coses amb Google Meet, seleccionant una finestra del navegador Google Chrome, és farragós. Google Meet està bé per a reunions, és clar. Però potser per a aquest tipus de coses caldria un programa que permetés realització. naturalment es podria fer servir OBS, però llavors no veuria els participants. Podria enllaçar OBS amb Camtasia… però potser el portàtil es fondria.
El que hem fet és diferent de les actuacions que molta gent de màgia, de música, de cultura… han fet via Instagram Live o Youtube. Llavors és més fàcil, ja que la retroacció de l’espectador és via xat, i és més fàcil la realització, i pot haver-hi molts més espectadors. Però avui es tractava de simular un taller-espectacle on el mag pogués veure la gent. Ens n’hem sortit, però el ritme no ha estat, lògicament, el mateix que en un show presencial.
Sobre el jocs
Naturalment alguns jocs no poden funcionar a distància. Fonamentalment poden funcionar, si es vol que el púlic hi participi (una altra cosa serien demostracions de màgia, dels poders del mag, és clar) cal fer sobretot jocs de mentalisme, jocs d’enginy… Per això he seleccionat jocs que funcionen bé en escenari i que he pensat que podien agradar a distància. I n’he fet un de nou, tret del llibre “Supertrucos mentales” d’en Jorge Luengo (el segon que he fet), amb 3 monedes. Perquè vaig demanar que portessin 3 monedes, 4 cartes, 3 capses petites, paper i rotulador.
Els jocs que he fet han estat:
- Il·lusió òptica “café wall”, per introduir els altres jocs
- Il·lusió sensorial de les 3 capses (2 buides i 1 molt pesant)
- Joc de les 3 monedes que van canviant de lloc
- Quadrat pseudomàgic
- Predicció d’una suma de 4 números escollits per espectadors (número enviat per carta uns dies a l’avenç a l’escola)
- Baby Hummer massiu
No he fallat cap joc, avui. He mirat d’anar donant les instruccions clarament, i em fa l’efecte, pel que han anat dient els participants, que tothom ha pogut copsarl’efecte màgic d’impossibilitat. El Baby Hummer massiu permet que tothom jugui des de casa, i que cadascú percebi la màgia individualment. El quadrat pseudomàgic i el joc de les 3 monedes porten a una coincidència espectacular de resultes d’accions diferents de cada espectador (control de lament). I la predicció de futur, amb participació de varis alumnes, és molt forta.
Podia haver fet algun joc de lectura de la ment, com el binari dels aliments, però demanaria força interacció amb els participants, i més passivitat per part de la majoria, trencant el ritme. L’avantatge d’aquests jocs que he fet és que en tot moment els participants són actius.
Al llarg de la sessió, he anat fent preguntes als alumnes (i a alguns pares i mestres, és clar) per mantenir l’atenció. Ha estat positiu.
I en resum
Ha anat molt bé, una gran experiència, he quedat ben cansat… moltes gràcies a l’escola Puig de les Cadiretes, a tots els participants. Hauré de buscar més jocs, millorar els aspectes comunicatius tècnics, i introduir més dinamisme dins del possible. Però globalment ha estat positiu (la part màgica, gairebé perfecta).
I gràcies als habitants de casa (gats inclosos) per deixar-me ocupar el menjador amb tota mena d’estris. Durant una bona estona, els gats han estat tranquils al sofà veient en primera línia l’espectacle.
Per cert, he demanat de passar un petit qüestionari per valorar aquest espectacle. El comentaré quan en tingui les respostes.
Aquest és un resum més tècnic que emocional, però volia evidenciar les limitacions (i també les coses positives) de fer un show de matemàgia interactiu en línia.