Fa 364 dies, vaig escriure en aquest mateix blog el post titulat “Transició cap a 2021“. Durant un parell de mesos i mig, tot va anar fent més o menys, però de mig març ençà les coses van ben canviar.
Malgrat tot, he pogut fer força coses, i de fet he tingut la sort de tenir experiència en la comunicació de la ciència en línia, igual que en la docència en línia. I també la sort de poder fer docència i recerca sense ser presencialment a la Universitat.
Photo by Fernando Tapia on Unsplash
Entre les coses que he pogut fer:
- He dirigit un Treball final de Grau sobre Intel·ligència Artificial en Ciència
- He curat contingut d’Int. Artificial en Ciència i en Educació Superior
- He fet un seguiment dels progressos de la Computació Quàntica
- He contribuït a la Xarxa d’Innovació Docent sobre Virtualització de la Docència… que ha deixat de tenir gaire sentit amb la pandèmia de #covid19, i ha acabat aturant la seva activitat.
- Per primer cop he introduït la contribució a la millora de la Wikipedia com a tasca avaluable (a l’assignatura de Cinètica Química, de 3r curs de Biotecnologia)
- Hem fet proves positives de l’utilització de programes tipus “magazine” fent servir eines en línia (en particular, StreamYard) per comunicar ciència
- He participat activament en diversos congressos en línia
- Vaig fer la primera experiència de matemàgia en línia, que després ha continuar amb d’altres ocasions, sobretot en el marc de la Setmana de la Ciència
- Vam fer la cinquena edició del Campus d’Estiu de Màgia i Ciència totalment en línia
- Vam fer un MicroECME (trobada de ciència, màgia i educació
També he pogut completar altres coses que tenia previstes… però no he pogut viatjar pràcticament enlloc. Atlanta (USA), Aberdeen (Escòcia), Madrid, Trieste, … eren destins acadèmics que no he pogut concretar encara. D’altres congressos de caire més local o regional s’han ajornat també.
Una cosa positiva d’aquest any que s’acaba ha estat que ha estat més fàcil assistir a seminaris, tallers, jornades i congressos, ja que gairebé tot s’ha fet en línia. Això m’ha permès oportunitats que fins ara no havia tingut.
Des d’un punt de vista local, el confinament, semiconfinament i pseudoconfinament han facilitat la descoberta de racons, indrets, paratges… i el gaudir d’un estiu diferent. Precisament en relació a això, avui mateix acaba la seva vida útil Endomondo, que demà ja no acceptarà gravar tracks de caminades ni rutes BTT. Una llàstima. Jo hi he anat guardant tots els tracks des de 2012. Igual que les fotos i videos – i textos del blog i de twitter, són un tresor. Sort que en tinc vàries còpies locals i en d’altres sistemes semblants, com Garmin Connect o Wikiloc.
És difícil posar nota a l’any 2020, amb tota la pandèmia causada pel SARS-CoV-2. Així que potser el millor és declarar 2020 com a any no qualificable. Un any de transició.