Moltes vegades es diu “mentre pugui anar aquí… mentre pugui fer això…”. En el meu cas, solo dir “mentre pugui pujar en bicicleta al Castell de Sant Miquel rai” (a la frontera entre els municipis de Girona i Celrà). Una mica, cada cop que hi pujo tinc la sensació que encara que em mantinc bé físicament.
Arribar a dalt, pujar a la torre, mirar a tots 2 pi radians, veure les Illes Medes, el Pirineu, el Montseny, les Guilleries, Banyoles, Figueres, el pla de Girona, el massís de les Gavarres… és extraordinari, sobretot si bufa una mica la tramuntana – i l’hivern, l’endemà d’una bona nevada, la blancor de les muntanyes és enlluernadora.
Em pregunto però què passarà el dia que no hi pugui pujar. Potser quan em passi encara hi podré pujar un altre dia (hi ha dies millors i dies pitjors), però arribarà el moment en què no podré fer-ho. Serà el moment de fer la transició a la bicicleta elèctrica? Voldrà dir que ja he perdut les meves capacitats esportives i de salut?
Em resisteixo molt a tenir bicicleta elèctrica, ja que considero que és com tenir una moto, i d’això ja en tinc. Sí que és veritat que molta gent, amb molta experiència de salut i esport, les defensa. Però arribar al cim de Sant Miquel, o al de Sant Grau (excepte el darrer tros infernal, és clar) o a Els Àngels, sense ajuda, només amb tracció “animal”, és una injecció d’energia i una satisfacció.
Fa una mica de ràbia, a vegades, anar a un lloc i arribar-hi suat, cansat, … i veure com d’altra gent hi ha arribat sense despentinar-se (suposant que es puguin pentenar, és clar). Passa a vegades caminant a una cala llunyana (a les del massís del Montgrí, per exemple, on hi ha gent que hi arriba en barca de motor) o un cim ben alt (encara que a vegades sóc jo que hi va en cotxe, per exemple a la muntanya del Mont).
En tot cas, en resum: avui he tornat a pujar al Castell de Sant Miquel. Hauré de comptar les vegades que ho he fet des que vaig comprar la BTT Trek 400, que dilluns va fer 8 anys, pobreta. Hauria de canviar-la, però amb la covid-19 no hi ha gaire bicicletes baratones…
Res, una reflexió de la diada de Sant Jaume.