Després de la relativa bogeria del cap de setmana passat, quan es va poder sortir a fer exercici, aquesta setmana s’ha anat recuperant un mínim de normalitat. Al menys per la meva part, he procurat fer una mica d’exercici aprofitant la franja de 6 a 10 del matí, que després de 7 setmanes inactius, es nota molt.
La gran notícia d’aquesta setmana per al nostre equip és la concessió del projecte europeu de la European Researchers’ Night a la @silviasimonr. La Sílvia és la coordinadora de la proposta presentada per un conjunt d’universitats, centres de recerca i associacions a Catalunya. Naturalment, a Girona n’hi tornarà a haver, i també a Barcelona (via ACCC) i d’altres llocs. Però no serà pas el darrer divendres de setembre, com sempre, sinó el darrer divendres de novembre, degut a la pandèmia.
I també hem decidit de fer la 5a edició del Campus d’Estiu de Màgia i Ciència, #cemc20, Serà tant presencial com es pugui, o potser serà totalment en línia. No ho sabem, però ens sembla que hem de mantenir-lo. Per a la primera setmana de juliol. Costa molt no fer una cosa que funciona molt bé i que és ja habitual en aquestes dates de principi d’estiu.
La imatge de la setmana
M’ha agradata aquesta tira còmica sobre tresparaules màgiques: sisplau, gràcies, i perdó:
Principals coses que he trobat per la xarxa:
Ara tothom emet en directe. Per això aquest recull d’eines és oportú: Top Live Video Streaming Tools of 2020. Hi ha OBS, que m’agrada força, però també StreamYard que és una mica diferent. I parla de fer Chroma, d’àudio, video, edició, realització… Un pas més per fer les coses millors.
L’article d’Albert Sangrà Com planificar un curs amb presencialitat discontínua o intermitent? és molt interessant. De la introducció, està clar que caldrà combinar presencialitat i no presencialitat, sincronia i asincronia, periodicitat i intermitència…
El models de formació mixts, híbrids o blended responen a situacions en què es pot prendre la decisió de determinar les parts presencials i no presencials que els configuren. En el nostre cas, ens trobem davant una necessitat una mica diferent, la de saber com podem dissenyar programacions que facin front a situacions d’aturada de la presencialitat de manera inesperada.
Tot i que la resposta a aquesta qüestió demanaria un espai més ampli, en aquest text l’hem sintetitzada en 5 estratègies bàsiques:
- Elaborar un pla de contingència per a reduir la incertesa en fer front a períodes de presencialitat discontinua o intermitent i contemplant el risc de desigualtats.
- Dissenyar els moments presencials i online amb fluïdesa i de manera que siguin reversibles.
- Incorporar una utilització de la sincronia i l’asincronia que sigui sostenible i que aprofiti el potencial d’aquesta darrera.
- Diversificar els mecanismes de recollida d’informació per a l’avaluació.
- Redefinir una organització que doni suport al professorat per enfrontar-se en millors condicions a aquesta situació.
M’ha agradat força l’article de The Conversations sobre els “tercers llocs“: How cafes, bars, gyms, barbershops and other ‘third places’ create our social fabric
The third place is a concept in sociology and urban planning that recognizes the role these semi-public, semi-private places play in fostering social association, community identity and civic engagement. In giving people a familiar setting for social interaction among regulars, they encourage “place attachment” – that is, the bond between a person and a place.
Healthy societies depend on continuing interaction among people who are different in a multiplicity of ways. Third places are prime venues for such interactions because our shared enjoyment of its services – a love of coffee, music, or for working out – assures that even strangers have at least one thing in common.
I és que el carril-bici de Girona a la Creueta, o la pista a Sant Daniel… permet microconverses, és el lloc on aquests dies es pot socialitzar mínimament.
Sembla que el tema dels MOOCs encara no està pas totalment abandonat (malauradament): MOOCs Gain Pickup, Respond to COVID-19
MOOC providers have responded to the pandemic in three broad ways:
- By opening up catalog access to campus students;
- By launching free courses about COVID-19; and
- By offering free certificates for particular courses.
I sobre la competència digital del professorat, la @mferres ha piulat aquest article: Online learning: Rethinking teachers’ ‘digital competence’ in light of COVID-19
So, from now on, talk about teachers’ “digital understanding” and “digital confidence” shouldn’t be taken to refer only to knowledge about managing cloud storage, and engaging with platform analytics.
Teachers need to have good awareness of the social, emotional and affective aspects of technology-based education, and feel confident in their capacity to respond appropriately. Teaching of any sort is never simply a technical process – this is certainly the case when teaching online.
Al meu twitter hi tinc d’altres links interessant dels temes que m’interessen…